Una dècada que s’acaba - The Noughties.

A cada dècada, tant en català com en anglès, normalment li hem posat un nom genèric. Per exemple, del 1920 fins al 1929 és conegut com a “the twenties” en anglès, i “els anys vint” en català. Del 1930 fins al 1939, l’anomenen “the thirties” o “els anys trenta” respectivament. Bé, aquest sistema funcionava fins que vam arribar a la dècada actual, des del 2000 al 2009. En català s’ha de referir a la “dècada dels 2000”, però en anglès tenim una paraula més “original”!

En anglès, al tombant de segle, no hi havia una paraula consensuada per definir la dècada que acabàvem d’inaugurar. No hi ha acadèmia de la llengua anglesa, així que les paraules s’accepten o no en base de l’ús i el prestigi que tenen. Cap allà a l’any 2000 hi havia propostes com ara “the aughts”, expressió usada per descriure la dècada 1900-1909, o “the double ohs”, però no van tenir sort, i cap a la meitat de la dècada la gent va començar a utilitzar cada cop més el terme “the Noughties” fins que institucions com la BBC o la Oxford University Publications també van començar a acceptar-la i usar-la. Al final s’ha acceptat aquesta paraula “the Noughties” – l’origen de la qual ve de la paraula “nought”, que significa zero.

Do They Know It's Christmas - song lyrics

The lyrics to a classic Christmas pop song, Do They Know It's Christmas - written by Bob Geldof and Midge Ure and recorded by various pop artists in 1984 under the name of Band Aid as a charity single to raise money for famine-stricken Ethiopia.

It's Christmas time
There's no need to be afraid
At Christmas time, we let in light and we banish shade
And in our world of plenty we can spread a smile of joy
Throw your arms around the world at Christmas time

But say a prayer, pray for the other ones
At Christmas time, it's hard, but when you're having fun
There's a world outside your window
And it's a world of dread and fear
Where the only water flowing is the bitter sting of tears
And the Christmas bells that ring there are the clanging chimes of doom
Well, tonight thank God it's them instead of you

And there won't be snow in Africa this Christmas time
The greatest gift they'll get this year is life
Where nothing ever grows, no rain nor rivers flow
Do they know it's Christmas time at all?

(Here's to you) raise a glass for everyone
(Here's to them) underneath that burning sun
Do they know it's Christmas time at all?
Feed the world
Feed the world, Feed the world
Let them know it's Christmas time again.

Silver River - traducció del conte Paper de Plata, de Jesús Tibau

Coses de la gent obsessionada amb les paraules. Fa un temps vam traduir a l’anglès, pel nostre gust personal i per regalar-li a l’autor i amic Jesús Tibau, el divertit conte Paper de Plata, inclòs en la seva col·lecció de relats curts El Vertigen del Trapezista. Per l’època de l’any en que estem, pot ser interessant …

SILVER RIVER

They’re not biting today. It doesn’t matter; fishermen can be as patient as it takes. Despite the bluff and bluster of some, most of them afford less importance to the size and amount of fish caught than to the pleasant time they spend sitting peacefully here, in the company of their thoughts and getting to know themselves a little better than they did yesterday. People say that you have to know something or somebody really well before you can love them; if these fishermen invested just half the time in thinking about themselves as they do day-dreaming, they would truly come to love themselves. In this I have no doubt, being a firm believer in mankind’s common sense, usually.

But today they are not biting. It’s a shame as the water is crystal-clear, inviting you to jump in. “Better not: it’s December and, although it’s fine today, you’d only end up with a cold you won’t shake off all winter. When you can’t stop sneezing, you’ll remember the fool you were that day.” A girl is crossing the bridge, a pretty girl, with her sleeves rolled up, carrying a basket of washing on her head. She distracts him from his fishing. For a fleeting moment he thinks, maybe, she just might turn and offer him a smile, but it’s not to be: perhaps she’s looking the other way on purpose, causing more excitement as she passes by.

No, no luck today, they are just not biting at all. This morning, when fate allotted him this place, he’d actually thought, “Mmm, looks like a good spot.” He can’t complain really, though; a tree offers him shade and, if he wasn’t so busy staring at the river, he’d be able to see mountains in the distance, lightly-dusted with snow, like a covering of flour. But they’re not biting today; and that’s the most important feature for a fisherman to classify a landscape as beautiful.

They’re not biting. Many would have given up hours ago, not seeing this eternal calm as an opportunity for rest, but rather observing it with a certain nervousness. That is true - this peace and quiet could be a source of anxiety for sad souls but this particular fisherman isn’t the least bit worried as he stares at the line hanging down from his rod, so fine and invisible that, for a moment, it seems like it is no longer there. The wind isn’t blowing either and the sails of an old windmill, unruffled beside the path, do not move at all.

The fish are not biting. But the fisherman is not flustered; he knows you can get all kinds of days, moody and whimsy ones, and that you should not get cross because, after this day, there will be another one, and then another and ... just like that flock of sheep over there, following the shepherd. That is, of course, if you can call that a flock – four sheep and a dog with no bark. The shepherd is carrying a lamb around his neck with its legs roped up. He doesn’t seem to be in much of a rush either. Shepherds, like fishermen, understand how to appreciate the constant passing of time. Beyond him, four or five more, sitting around a fire. They must be preparing lunch ... or supper, as we have lost all notion of time by now.

They are not biting, and they won’t bite. At the end of the path, just by the bridge, an auspicious group. Three camels, serious, concentrating on the task at hand, carrying three kings from the Orient. We know they are from the Orient by the robes they wear, the path they take, and because it’s what we would expect to see at this time of year. The first one, with a white beard, his outstretched arm points at the sky. Now the fisherman looks that way too, and sees a star crossing the sky, its long tail painted with glitter. It’s dark, a strange darkness, and the hours that have passed by have done so leaving nothing behind as they go. The girl with the basket still has not reached the other side of the bridge, nor have the shepherd and his sheep, nor the windmill sails. Nothing moves, nothing at all, only from time to time when a child’s hand picks up the three kings, one by one, and moves them slowly towards a cave with an angel above it; the child is impatiently looking forward to the kings arriving for once and for all.

The fish don’t bite because the river is no more than a thin slightly-wrinkled layer of aluminium foil. “Better than nothing”, thinks the fisherman to himself, because the nativity scene is a pretend one and, like Christmas itself, once the holidays are over, the figures will be wrapped in tissue paper and put away once more.

Translated by Brian Cutts / Silvia Panisello, 2008.

Va de prínceps

Sempre trobo interessant pensar en les diferències entre l’anglès i el català. A la cultura anglosaxona tots tenim al cap la figura del Prince Charming (el príncep encantador), gràcies a Walt Disney. En català però, parlem del Príncep Blau. Tots dos han aconseguit “sortir” dels contes per a representar la idealització de l’home perfecte en la vida real.

Sembla ser que el nom encantador del Prince Charming té els seus orígens en uns contes francesos del segle XIX de Madame D’Auloy que parlaven del Roi Charmant. A l’any 1889 Andrew Lang va traduir els contes a l’anglès i va sorgir així el King Charming. Tot seguit, a l’any 1890, tenim la primera referència al Prince Charming, al llibre The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde.

D’altra banda, el nom de Princep Blau en català (i Príncipe Azul en castellà) es va començar a utilitzar al segle XIX també, a partir d’una llegenda romanesa, El Princep Blau de la Llàgrima. És possible que el color blau vingui de la famosa història de que les famílies reials sempre tenen la sang blava.

Fahrenheit 451 - an extract

As everyone - parents, teachers and politicians - are once again talking about education, or rather schools, today we include a short extract from Ray Bradbury’s nightmarish vision of the future, Fahrenheit 451.

"I plunk the children in school nine days out of ten. I put up with them when they come home three days a month; it's not bad at all. You heave them into the 'parlour' and turn the switch. It's like washing clothes; stuff laundry in and slam the lid." Mrs. Bowles tittered. "They'd just as soon kick as kiss me. Thank God, I can kick back!”.

Ya que todo el mundo - padres, profesores y políticos - vuelven a hablar de la educación, o más bien dicho, de las escuelas, hoy adjuntamos dos líneas del libro Fahrenheit 451 donde Ray Bradbury nos pinta un futuro de pesadilla.

Tengo a los niños en la escuela nueve días de cada diez. Los aguanto cuando vienen a casa tres días al mes. No es completamente insoportable. Los pongo en el salón y conecto el televisor. Es como lavar ropa; meto la colada en la máquina y cierro la tapadera. – Mrs Bowles rió entre dientes-. Son capaces de besarme como de pegarme una patada. ¡Gracias a Dios, yo también sé pegarlas!

Les paraules de les noves tecnologies (1)

Hi ha moltes paraules que utilitzem en el món de la informàtica o de les noves tecnologies que vénen de l’anglès i les seves arrels o significats poden ser curiosos. Si ens parem a pensar un moment, fins i tot, ens podem adonar que sabem més anglès del que ens pensem. Algunes són molt fàcils, d’altres no són tan evidents. Avui repassarem alguns exemples.

Internet és una barreja de inter + net. El prefix inter (del llatí) vol dir “entre”, i net significa “xarxa”. La paraula net, fora del món de les tecnologies, s’utilitza, per exemple, per parlar de la xarxa del tennis, o de la de pescar. (d’aquí xarxa inter(connectada)).

Canviem només el prefix inter per intra i ja tenim intranet, una xarxa de comunicació interna.

Les sigles www representen el World Wide Web.
World wide, vol dir que alguna cosa està estesa per tot el món. Web vol dir, també, xarxa o malla. S’usaria per a parlar de una teranyina, per exemple (per tant, www significa la xarxa d’abast mundial).

Website = web (xarxa) + site (lloc) i ja tenim un lloc a la xarxa.

Email és una abreviació de electronic mail (correu electrònic).

Google és un homòfon sorgit de la paraula googol. Un googol és un número molt gran, un u amb cent zeros darrera. Intenta constatar que al Google podem trobar (gairebé) una infinitat de coses.

Facebook = face (cara) + book (llibre), per tant, llibre de cares. És el terme que usaríem per parlar dels típics llibres a les pel·lícules americanes on surten les fotos dels alumnes.

YouTube = You (tu, vosaltres) + Tube (referent al tubs de raigs catòdics, s’ha usat com a col·loquialisme per referir-se a la televisió – per tant, You Tube = la tele que fas tu).

Encara que la paraula acceptada en català pel Termcat és bloc, en castellà s’ha mantingut la paraula blog igual que en l’anglès. Blog és una contracció de weblog, o sigui web (xarxa) + log. En anglès, un log, en aquest context, és el quadern de bitàcola on el capità d’un vaixell apunta dia rere dia els successos. També és famós en la cultura popular gràcies al programa Star Trek que sempre començava amb les paraules del Capità Kirk, “captain’s log, stardate 51243...”.

Twitter, el servei per poder enviar missatges molt curts (tweets) a una xarxa de contactes també té una arrel interessant. El verb, to twitter, és el que fan els ocells: refilar; o les persones que parlen amb nervis sense dir gairebé res: garlar.
Tweet, és quasi bé el mateix que twitter, encara que es tendeix a utilitzar-la per descriure els sons aïllats dels ocells en comptes d’un so continuat: piular.
El que potser no tenien tan clar els americans que van triar aquest nom pel servei que havien inventat, és que twitter s’assembla molt a la paraula twit, la qual en anglès britànic vol dir “curt de gambals”. Això ha portat a multitud d’acudits o comentaris sarcàstics (els quals no compartim) sobre la utilitat del sistema twitter o del tipus de persona que el fa servir !

Catalans optimistes?

Encara que en anglès és tan correcte dir Just a moment (espera’t un moment), com Just a minute (espera’t un minut), trobo que la segona opció és molt més usual.

A Catalunya sembla que és més normal dir Espera’t un moment.

Potser els catalans són més ràpids que els anglesos, més optimistes, o menys realistes?


Although we can say both Just a moment or Just a minute in English, the latter seems to be more commonly used.

However, in Catalan we usually say Espera’t un moment (wait a moment).

Are the English slower, more pessimistic or, simply, more realistic?

Countable and uncountable nouns (3)

And finally, a few examples of some common mistakes regarding the question of countable/uncountable, or singular/plural, nouns. On the left (in italics), the incorrect sentence; on the right, the correct version.

The news were interesting today. The news was interesting today.

I saw a news about the war. I saw a news item (or, some news) about the war.

The people is happy. The people are happy.

There wasn’t any book. There weren’t any books.

How much apples did you buy? How many apples did you buy?

There was little children at the party. There were few children at the party.

My doctor gave me an advice. My doctor gave me some advice (or, a piece of advice).

He ate too much crisps. He ate too many crisps.

I have too many homeworks. I have too much homework.

Countable and uncountable nouns (2)

Dogs (gossos) are countable in English and Catalan. Rice (arròs) is uncountable in both languages. However, some different or confusing cases include:

PEOPLE – this word is actually the plural of the word person and, hence, is countable. If we think of it in Catalan as "persones", there is no confusion but if we translate it mentally as "gent", we must remember that "la gent" is a singular concept here:

La gent està contenta. The people are happy.

FURNITURE (mobles, mobiliari) – uncountable. If we want to count individual objects in the house we must count ITEMS (or PIECES) OF FURNITURE.

ADVICE (consell) – uncountable. In Catalan, "et dono tres consells". In English, three PIECES OF ADVICE.

NEWS (notícies) – uncountable. Again, either THERE IS SOME NEWS or WE HEARD AN ITEM OF NEWS.

INFORMATION (informació) – uncountable.

GRAPES (raïm) – countable.

Another important point to make regarding this question is the fact that many words in English may be either countable or uncountable depending on the context or meaning. Examples include:
CHOCOLATE (xocolata), uncountable. A CHOCOLATE (un bombó), countable.

COFFEE (cafè), uncountable in general as a powder or liquid. A COFFEE (un cafè) is countable and taken to mean, informally but correctly, a cup of coffee.

PAPER (paper), uncountable. To say “dona’m un paper” we must say “give me a sheet (or piece) of paper”. A PAPER (un diari), countable – an abbreviation of newspaper.

TIME (temps), uncountable. A TIME (un cop, una vegada), countable.

CHICKEN (pollastre, la carn), uncountable. A CHICKEN (un pollastre, l’animal), countable.

I ate too much chicken. There are too many chickens on this farm.

This is a short and simple introduction to the problem - there are many more examples which you may come across when learning or using English. Keep studying!

Countable and uncountable nouns (1)

In English, Catalan and Spanish, we can group nouns into countable nouns and uncountable ones. What do we mean by this? We consider a noun to be countable if you can count it – one dog, two dogs … However, many nouns cannot be counted. For example, we cannot have “two airs” or “two wines”. It is important to see the difference in English as it affects several aspects of the language.

Uncountable nouns only have one, singular, form – always "water", never "waters". Hence, any related verbs must also be singular:

There is water. Water has many properties.

However, countable nouns can use singular or plural forms:

There was a cat and there were two cows.

Also some words we use to define quantities are used with either uncountable nouns or countable ones, but not with both. Examples include much or many, a little or a few. For example:
I didn’t eat much rice or many apples. She has a little money and a few friends.

As a general rule, most nouns which are countable in Catalan are also countable in English, but there are some interesting differences which we shall look at in our next post...

A poem - Bear

Coming up to Halloween, what about a slightly scary poem?

Bear
There was a boy
Who almost saw
A bear beside
His bed.

O bear, what are
You looking for?
He almost went
And said;

And are you looking
For a boy
That’s fat, and nicely
Fed?

But then he shut
His eyes, and thought
Of other things
Instead.

Jean Kenward

Wuthering Heights - an extract

A short extract from one of our favourite books in English. Though perhaps not the easiest novel for learners, it is a fine example of how the English language was used 150 years ago. The opening lines of Wuthering Heights (Cims Borrascosos) by Emily Brontë ...

I have just returned from a visit to my landlord -- the solitary neighbour that I shall be troubled with. This is certainly a beautiful country! In all England, I do not believe that I could have fixed on a situation so completely removed from the stir of society. A perfect misanthropist's heaven: and Mr. Heathcliff and I are such a suitable pair to divide the desolation between us. A capital fellow! He little imagined how my heart warmed towards him when I beheld his black eyes withdraw so suspiciously under their brows, as I rode up, and when his fingers sheltered themselves, with a jealous resolution, still further in his waistcoat, as I announced my name.

'Mr. Heathcliff?' I said.

A nod was the answer.

'Mr. Lockwood, your new tenant, sir. I do myself the honour of calling as soon as possible after my arrival, to express the hope that I have not inconvenienced you by my perseverance in soliciting the occupation of Thrushcross Grange: I heard yesterday you had had some thoughts ----'

'Thrushcross Grange is my own, sir,' he interrupted, wincing. 'I should not allow any one to inconvenience me, if I could hinder it -- walk in!'

The 'walk in' was uttered with closed teeth, and expressed the sentiment, 'Go to the Deuce:' even the gate over which he leant manifested no sympathising movement to the words; and I think that circumstance determined me to accept the invitation: I felt interested in a man who seemed more exaggeratedly reserved than myself.

More ways to compare

L’objectiu del bloc no és el de donar un curs d’anglès sencer i ordenat però sí que anirem penjant petites lliçons o, més ben dit, pistes i ajuts per a estudiants de diferents nivells. Avui continuem amb més idees sobre comparatius per als de nivell intermediate.

Following on from our previous advice about comparing for intermediate level students, we shall explain two more structures we can use in English.

One mountain may be higher than another one - a simple comparison - but imagine the first is 1000m high and the second one 3000m. We can say that the second mountain is three times as high as the first one (en català, x vegades més ...), using the formula,
... XX TIMES + AS + ADJECTIVE/ADVERB/QUANTITY + AS ...

More examples:
My car can go twice as fast as yours. El meu cotxe pot anar al doble de velocitat que el teu.
London is five times as big as Birmingham. Londres és cinc vegades més gran que Birmingham.
They drank three times as much as us. Van beure tres vegades més que nosaltres.
Or even ... His cake wasn’t half as good as ours. El seu pastís no era ni la meitat de bo que el nostre.

Another common expression used in Catalan is when we say that something is cada cop més gran, petit … In English we express this idea by repeating the comparative, usually after the verb become or get.

Examples:
John is getting taller and taller. John està cada cop més alt.
The children are getting more and more difficult to deal with. Cada cop es fa més difícil tractar amb els nens.
Life is just becoming better and better. La vida (em) va cada cop millor.

Llarga vida a la LL

Un dels trets diferencials de la gent de parla catalana és que tenim l’habilitat de fer la L palatal, és a dir la LL, quan toca.

Recordo una classe de castellà surrealista quan, tot estudiant les paraules homòfones, la mestra, que era catalana de Tortosa, ens feia llegir del llibre parelles de paraules tipus “poyo y pollo”, “haya y halla”, “rayado y rallado...”. La pobra dóna va dir que millor deixar estar l’exercici perquè evidentment no eren homònimes, tot i que el llibre sí que les hi considerava. Però, és clar, això era castellà.

Sembla que aquesta unificació de fonemes que fins fa pocs anys era impensable a casa nostra, llevat de casos puntuals, ara comença a ser una realitat entre els més joves. Hi ha una certa deixadesa i despreocupació fins i tot entre els professionals.

El més curiós és que els anuncis televisius adreçats o enregistrats amb veus infantils o juvenils fan la LL ioditzada (i), mentre que els dirigits als adults fan la LL com cal. Una política lingüística amb pocs escrúpols que anteposa els interessos de proximitat i vendes a la correcció i l’educació.

Si aquesta tendència continua, us imagineu què en serà de l’Institut Ramon Llull? I de la Fira de titelles de Lleida? I de la Fira del llibre de Lleida?

Òndia! i del lluç i de la llesca de pa amb allioli i de la coca de llardons...!

Siguem llestos, no llecs, i lluitem en defensa de la LL.

Notícies des del sud

Tres notícies literàries de la nostra zona ens han cridat l’atenció últimament. L’autor Jesús Tibau, que viu i treballa a Tortosa, acaba de guanyar el Premi Blocs de Catalunya en l’apartat de literatura pel seu bloc Tens un racó dalt del món.

Per un altre costat, la Generalitat ha atorgat a Octavi Serret el Premi Nacional de la Cultura. L’Octavi regenta la petita però potent Llibreria Serret a Vall-de-roures, autèntic motor de la cultura i la literatura catalana.

La tercera notícia recent en què ens hem fixat és la iniciativa de Jaume Llambrich de crear Petròpolis, una nova editorial a les Terres de l’Ebre; en paraules de Jaume, una microeditorial cibernètica.

Sembla que la literatura catalana està ben viva i activa aquí al sud!

Double comparatives

Today’s advice is for intermediate level students of English who have already studied comparatives and their basic uses.

In English we have a grammatical construction which is usually called a double comparative as we compare two concepts in the same sentence. The resulting expressions are very useful for expressing an idea or feeling. They are the equivalent of saying com més ..., més ... in Catalan. We can use adjectives, adverbs, or quantities in these comparisons. We form them with:
THE + COMPARATIVE, THE + COMPARATIVE.

A few examples:
The more I work, the more tired I get. (com més treballo, més em canso)
The more coffee I drink, the less I sleep. (com més café bec, menys dormo)
The higher the mountain, the greater the challenge. (com més alta és la muntanya, més gran és el repte)
The sooner, the better. (com més aviat facis alguna cosa, millor)

And finally, the well-known saying: The more, the merrier. (com més serem, més xalarem)

De Spielberg a Larsson

Una cosa que sempre sorprèn a tothom és veure que els títols de les pel·lícules o dels llibres canvien bastant en passar d’una llengua a una altra. Sovint es canvien per a afegir més informació ja que potser per motius de cultura o història, no s’entendria tan bé el títol original en un altre idioma. També es canvien per qüestió d’estil o d’estètica.

Em venen al cap 3 o 4 exemples ... qui voldria veure una pel·lícula anomenada Mandíbules? Aquest era el títol original (Jaws) de Tauró (o Tiburón com segur que es més coneguda).

Amb un canvi subtil, Finding Nemo (Trobant a Nemo) es va convertir en català a Buscant en Nemo.

La pel·lícula His Girl Friday (la seva noia, divendres) es diu Lluna nova en català – en anglès el títol fa referència a l’amic de Robinson Crusoe, Divendres, i així implica tenir algú a qui obligues a fer feina.

La pel·lícula Miller’s Crossing dels germans Coen (la cruïlla de Miller) aquí es va dir Mort entre les flors.

L’amic blocaire, Emigdi Subirats, ens va explicar un altre cas fa uns dies. A la novel·la, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, en anglès li han posat el títol The Time Of The Doves (l’hora dels coloms).

I per a acabar parlem dels llibres de moda d’enguany, la trilogia de Stieg Larsson. El títol en català, Els homes que no estimaven les dones, és una traducció literal del títol original en suec. En anglès, però, li diuen The Girl With The Dragon Tattoo (la noia amb el tatuatge de drac).
La segona novel·la en anglès és diu The Girl Who Played With Fire (la noia que jugava amb foc) mentre que en català és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. És la traducció directa del títol original que Larsson volia usar però que els editors van canviar. De fet es va publicar a Suècia com La Noia Que Jugava Amb Foc.

La tercera, en suec, es diu El Palau d’Aire Que Va Explotar (encara que Larsson volia La Reina al Palau d’Aire), tenint en compte que l’expressió palau d’aire en suec és l’equivalent a l’expressió catalana, un castell de cartes, una cosa molt precària. En anglès, és The Girl Who Kicked the Hornets’ Nest (la noia que va donar una puntada de peu al niu de vespes) i aquí, en català, es diu La reina al palau dels corrents d’aire.

El traductor dels llibres, del suec a l’anglès, explica alguns d’aquests canvis al seu bloc. Personalment sense haver llegit els llibres no puc opinar sobre les meves preferències. Veig que en anglès la trilogia té com a constant La Noia ..., però en català els primers dos títols són més atractius per a mi.

Bon Dia tot el dia?

Molt sovint m’he preguntat perquè trobo la cosa més normal del món saludar amb un “bon dia” mentre que a la tarda no acabo de trobar mai la fórmula adequada.

De l’amplament emprada expressió castellana “buenas tardes” tots vam anar passant, per mimetisme televisiu, al “bona tarda” però jo, i suposo que molta gent de parla occidental, no m’hi he sentit mai còmoda amb aquesta fórmula i gairebé sempre acabo dient senzillament “bones”. Aquest “bones” pot quedar una mica massa informal en algunes situacions.

Bé, sembla que en Gabriel Bibiloni, Professor de la Universitat de les Illes Balears, ha trobat una explicació a aquest fenomen i proposa una alternativa prou assenyada. Podeu clicar aquí per a llegir el seu article complet.

A poem - Two Funny Men

From time to time we will post poems or extracts from some of our favourite books. There are many kinds of poems in English but one style I really enjoy are short, amusing ones, for children or adults who haven’t grown up. Writers such as Roald Dahl, e.e. cummings, Cristina Rosetti … today a poem by Spike Milligan, called Two Funny Men. It is also interesting for English learners from Catalonia to see how we say a l’inrevés (back to front) or cap per avall (upside down).

Two Funny Men

I know a man
Who’s upside down,
And when he goes to bed
His head’s not on the pillow, No!
His feet are there instead.

I know a man
Who’s back to front,
The strangest man I’ve seen.
He can’t tell where he’s going
But he knows where he has been.

Spike Milligan

False friends

Una pista per als aprenents de l’anglès. Sovint aprofitem les similituds entre llengües per a aprendre i comunicar-nos més ràpidament. Per exemple, futbol/football té el mateix significat en català que en anglès. Però hi ha unes altres paraules que no ens ajuden, més aviat al contrari, ens despisten; no són amics de l’estudiant, sinó amics falsos – false friends. Mirem quatre exemples...

CARPET – els estudiants d’anglès podrien pensar que significa “carpeta”, però no. En realitat la paraula anglesa “carpet” significa moqueta o catifa en català.

ACTUALLY – actualment? No! Significa de veritat o de fet.

Si veiem el senyal DIVERSION a Anglaterra, ens hem de preparar per a una bona festa? No, vol dir que hi ha un desviament a la carretera, probablement, per obres.

CAREER. No vol dir “carrera” en el sentit d’un títol universitari. No es pot dir “I have a career in French”. CAREER vol dir professió, com en la frase “My career as a journalist has not always been easy”.

Presentació

Avui estrenem bloc. Som un anglès i una catalana que entre els dos sumem més de 35 anys treballant en el món de les llengües, sense deixar d’estudiar en cap moment. Sessions de contes, classes, ajuts i consells, revisions, traduccions - treballant en parella tenim l’avantatge de poder traduir sempre de llengua materna a llengua materna. Comencem un bloc amb l’objectiu de donar-nos a conèixer i anar compartint notícies inusuals, anècdotes, comentaris, pistes, consells, fragments de literatura i altres petits tresors que anem trobant relacionats amb l’univers de les paraules.

Brian, from England, and Sílvia, from Catalonia. Between us we have over 35 years experience working in the field of languages. Story-telling, classes, preparation, advice, proof-reading, translations – working together we have the added advantage of being able to translate from one mother tongue to another mother tongue, between Catalan, Spanish and English. The aims of this blog are twofold; to let people know about our work, and to share anecdotes, opinions, unusual facts, help for learners, literature, news and other small treasures we come across in our work and studies.

Hoy estrenamos blog. Somos un inglés y una catalana que entre ambos sumamos más de 35 años trabajando en el mundo de las lenguas, sin dejar de estudiar en ningún momento. Conta-contes, clases, ayuda y consejos, revisiones, traducciones – al trabajar en pareja tenemos la ventaja de poder traducir siempre de lengua materna a lengua materna. Empezamos un blog con el objetivo de darnos a conocer e ir compartiendo noticias inusuales, anécdotas, comentarios, pistas, consejos, fragmentos de literatura y otros pequeños tesoros que vamos encontrando relacionados con el universo de las palabras.