Tres notícies literàries de la nostra zona ens han cridat l’atenció últimament. L’autor Jesús Tibau, que viu i treballa a Tortosa, acaba de guanyar el Premi Blocs de Catalunya en l’apartat de literatura pel seu bloc Tens un racó dalt del món.
Per un altre costat, la Generalitat ha atorgat a Octavi Serret el Premi Nacional de la Cultura. L’Octavi regenta la petita però potent Llibreria Serret a Vall-de-roures, autèntic motor de la cultura i la literatura catalana.
La tercera notícia recent en què ens hem fixat és la iniciativa de Jaume Llambrich de crear Petròpolis, una nova editorial a les Terres de l’Ebre; en paraules de Jaume, una microeditorial cibernètica.
Sembla que la literatura catalana està ben viva i activa aquí al sud!
Gràcies, arreu del país ja es comencen a adonar que aquí es couen coses
ResponEliminaFelicitats pel premi:)
ResponEliminaSi, ja està bé que se sap el que aquí està passant i no només el que passa als capitals ... segur que n'hi ha moltes "noticies" més que podriem haver esmentat també, però hem fet només un primer "tast" del que hi ha :)
Estem en un moment boníssim i l'hem d'aprofitar. Les nostres lletres ja són conegudes arreu. Per cert, he obert un nou bloc sobre l'ensenyament de l'anglès, ja et passaré la informació prompte.
ResponEliminaemigdi
Els del "nord" ens tenen aversió perquè la gent del "sud", diuen ells, ens assemblem massa al valencià, que ells detesten, prquè potser al País Valencià o a les terres de l'Ebre (totes)hi ha els escriptors més potents.
ResponEliminaXavier Amorós, de Reus, diu que no ens poden veure perquè nosaltres som de secà, comparats amb el bell i verd Empordà, etc.
Cosa semblant va dir la guanyadora de l'últim premi Pin i Soler, de novel·la (empordanesa)Textual: "Ens costa, baixar cap aquí, perquè tot són pedres..." Inefable, vaja.
De manera que ànims a tots, a veure si treiem el carro del pedregar.
És cert, al sud es respiren aires de triomf. Ens va el vent a favor però es fa feina, molta feina.
ResponEliminaTal com diu la dita, cal no perdre el nord.
Al nord les estrelles són circumpolars, sempre hi són presents, tenen el camí més fàcil i curt.
Al sud han de recórrer distàncies increïbles per a aconseguir ser visibles la meitat de l'any. És així.
Però hi són i això és el que compta.
Cal trobar els centres de les perifèries i descentralitzar.
ResponEliminaFelicitats a totes les persones.
El sud també té los seus estels que els hi fan de guia. No sols existeix el sud i el nord, el melic del món és ampli i divers.
ResponEliminaFelicitats a tos per la vostra grata faena de divulgar la cultura al món!. Mercés