Va de prínceps

Sempre trobo interessant pensar en les diferències entre l’anglès i el català. A la cultura anglosaxona tots tenim al cap la figura del Prince Charming (el príncep encantador), gràcies a Walt Disney. En català però, parlem del Príncep Blau. Tots dos han aconseguit “sortir” dels contes per a representar la idealització de l’home perfecte en la vida real.

Sembla ser que el nom encantador del Prince Charming té els seus orígens en uns contes francesos del segle XIX de Madame D’Auloy que parlaven del Roi Charmant. A l’any 1889 Andrew Lang va traduir els contes a l’anglès i va sorgir així el King Charming. Tot seguit, a l’any 1890, tenim la primera referència al Prince Charming, al llibre The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde.

D’altra banda, el nom de Princep Blau en català (i Príncipe Azul en castellà) es va començar a utilitzar al segle XIX també, a partir d’una llegenda romanesa, El Princep Blau de la Llàgrima. És possible que el color blau vingui de la famosa història de que les famílies reials sempre tenen la sang blava.