Molt sovint m’he preguntat perquè trobo la cosa més normal del món saludar amb un “bon dia” mentre que a la tarda no acabo de trobar mai la fórmula adequada.
De l’amplament emprada expressió castellana “buenas tardes” tots vam anar passant, per mimetisme televisiu, al “bona tarda” però jo, i suposo que molta gent de parla occidental, no m’hi he sentit mai còmoda amb aquesta fórmula i gairebé sempre acabo dient senzillament “bones”. Aquest “bones” pot quedar una mica massa informal en algunes situacions.
Bé, sembla que en Gabriel Bibiloni, Professor de la Universitat de les Illes Balears, ha trobat una explicació a aquest fenomen i proposa una alternativa prou assenyada. Podeu clicar aquí per a llegir el seu article complet.
Molt interessant la reflexió!
ResponEliminaJo sóc de les que fa una dècada vaig adoptar el "bones" i la veritat és que m'agrada però tot és començar amb formules renovades.
Hola Silvia, quant de temps!!
ResponEliminaPer afegir més llenya al foc ... si, tal com diu Bibiloni, a Anglaterra diem Good Morning (Bon mati), i després Good Afternoon(Bona tarda); però a Australia se saluden amb Good Day (el qual significa Bon Dia)! Lo que no sé és si només ho diuen de matí, o durant tot el dia - s'hauria d'investigar!
De fet, ni arriben a dir Good Day, sinó es queda amb un G'Day:)
Mira, quina alegria m'ha donat Biblioni.
ResponEliminaPerquè encara recordo de petita la primera vegada que la resposta al meu "bon dia" va ser que no ho havia dit bé, perquè ja era la tarda... i em va costar entendre-ho!!!
Sí, sí, Bon dia, tot el dia! Però vaja, ara que ho penso, després de tants anys ja no sé si ens en sortirem per canviar-ho...