Hi ha paraules que sovint emprem en la nostra llengua però que a tots ens sonen a paraules angleses. Resulta que no sempre ho són, o almenys no tenen el mateix significat en anglès que el que se’ls dóna en català.
Per exemple, en català tothom ha sentit parlar d’un càmping, un lloc on podem acampar. En anglès la forma “a camping” no existeix ja que no és cap substantiu sinó una acció (camping = acampant/acampar). Per referir-nos a un lloc hem de dir “ a camp-site” i en català podríem dir “zona d’acampada”.
Per exemple, en català tothom ha sentit parlar d’un càmping, un lloc on podem acampar. En anglès la forma “a camping” no existeix ja que no és cap substantiu sinó una acció (camping = acampant/acampar). Per referir-nos a un lloc hem de dir “ a camp-site” i en català podríem dir “zona d’acampada”.
Fer footing s’empra com a sinònim d’anar a córrer. En anglès córrer es pot dir "running" (amb un caire més professional), o "jogging" (com a exercici sa), però mai footing. L’únic sentit que té la paraula "footing" en anglès és la de les relacions o fonaments d’alguna relació. "To be on a good footing” amb algú, vol dir tenir bones relacions amb aquella persona.
D’on vénen aquestes paraules aparentment angleses, doncs? Jo diria que és una petita moda per agafar sons anglesos però sense entrar en l’ús correcte de la llengua. Dos exemples més de “màrketing” (això sí que és anglès) que utilitzen paraules que sonen angleses (però que no ho són), són el sistema de llogar bicicletes que han instal·lat a Barcelona, i que han anomenat “bicing”, o l’empresa de vols de baix cost que es diu Vueling.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada