Passives (1)

Els estudiants d’anglès sovint es deuen preguntar per què es dona tanta importància a la veu passiva en l’aprenentatge de la llengua. Intentarem explicar-ne els motius, i donar-vos un petit esquema de com es construeixen les frases.

La norma bàsica per fer una passiva en anglès és la d’ajuntar el verb To Be, en el temps apropiat, amb el participi de passat del verb principal. Per exemple,

The book was written in 1982. (literalment, el llibre va ser escrit a l’any 1982)
My car has been repaired by the mechanic. (el meu cotxe ha estat reparat pel mecànic).
The letters will be delivered tomorrow by the postman. (les cartes seran repartides demà pel carter)

En utilitzar la passiva en comptes de l’activa en el segon exemple hem de posar el cotxe encapçalant la frase i així donem més importància al cotxe que no pas al mecànic. Fins i tot es pot eliminar el mecànic de la frase (cosa òbvia ja que sabem que són els mecànics qui reparen cotxes i no cal esmentar-los).

Hi ha tres situacions habituals en què no cal nombrar la persona que fa l’acció, i per tant, tendim a usar la passiva:

1. Si no sabem qui fa l’acció (algú m’ha ratllat el cotxe). 2. Sabem qui la fa però no li donem gaire importància (si pensem més en la novel·la que l’autor, per exemple). 3. Sabem qui la fa però és tan evident que no cal dir-ho (els lladres roben coses).

1. Somebody scratched my car.

Passiva: My car was scratched (by somebody).

2. Shakespeare wrote Hamlet 400 years ago.

Passiva: Hamlet was written 400 years ago (by ...).

3. A thief has stolen my camera.

Passiva: My camera has been stolen.

En català, és possible expressar aquestes idees sense arribar a usar la passiva ja que es poden usar formes impersonals del verb com ara: “m’han arreglat el cotxe”, “es repartiran les cartes”, o “el llibre es va escriure ...”.

Un altre dia, explicarem coses no tan bàsiques sobre el tema de les passives.