CUPCAKE DE LLIMONA
En una galàxia perduda, en un petit planeta
“(...) I un dia, a les
vacances, diu el mestre
que ens durà a veure uns arbres que fan flor,
que en queden pocs, que es diuen llimoneres
i que la flor és petita i perfumada.
I això, la veritat, ja no m’ho crec.”
Gerard
Vergés (1986)
Aquells nens de “l’any 30.000 de l’era de Saturn”, certament van anar a
veure una llimonera com havia predit el poeta milers d’anys abans. Branques,
fulles i flors van ser la difícil lliçó d’Història
natural antiga. Elements de la natura que els eren totalment desconeguts.
Amb els sentits adormits per una vida envoltada de materials prefabricats,
els alumnes s’esforcen per olorar les fulles i tocar les flors. Les fulles són
verdes i les flors són blanques, els recorda el mestre. Un xiquet diu que ha
notat unes pessigolles al nas. Se m’ha activat ja l’olfacte, mestre? El mestre
somriu i continua insistint que és millor olorar les flors i acaronar les
fulles, però els deixa fer al seu aire. És bo experimentar.
Una veu nerviosa trenca l’encís de la lliçó. Mestre, aquella fulla d’allà a
dalt és molt estranya i fa mal als ulls! La xiqueta espantada queda encerclada
pels crits d’angoixa dels companys que miren cap a on ella senyala.
Nerviós per l’imprevist, el mestre els tranquil·litza i afegeix, suat, un
altre punt a la lliçó: la fruita, una llimona. És de color groc. Lliçó
completa.
Per a la següent classe, la d’Exercitació
de la musculatura, el mestre els ha preparat una sorpresa: faran uns dolços
molt antics amb la llimona que van collir ahir. Com voleu dir “cuinar”, mestre?
Que no sortirà l’aliment preparat directament en pitjar un botó com a casa? No
patiu, ho farem com a l’antigor. Us he portat tots els ingredients que necessitem
i també bols, culleres, balances i paperines arrissades. Vinga, som-hi!
En un bol ben gros bateu 100g de
margarina amb una cullera de fusta, per fer-la tova. Sí, ja sé que costa
una mica però és bon exercici per als braços. Ara afegiu-hi 100g de sucre i seguiu batent. Molt bé,
vinga que ja li aneu agafant la traça i sembla una espuma.
A banda, prepareu-vos 150g de farina
amb una culleradeta de llevat químic. També dos ous, ratlleu la pell de
la llimona i exprimiu-la per a traure-li el suc.
Ara incorporeu els ous, un a un, a la pasta de sucre i margarina juntament
amb una miqueta de farina amb cada ou. Vigileu de no posar-hi crostes.
Finalment afegiu-hi el suc de la llimona que heu exprimit i la resta de la
farina. Barregeu-ho bé.
Ompliu les paneretes de paper fins a la meitat amb la pasta que heu
preparat i poseu-les al forn a 200º durant uns 20-25 minuts.
Deveu estar molt cansats de tant remenar, pesar, ratllar i exprimir.
Reposeu una mica. Mentre teniu les magdalenes al forn farem el farcit.
Agafeu una terrineta de formatge
mascarpone de 250g i bateu el formatge amb 50g de sucre glacé i la ratlladura de la pell de mitja llimona.
En sortir del forn deixeu refredar les magdalenes una mica i després els
talleu la part de dalt. Torneu a tallar aquests cercles per la meitat.
Decoreu les magdalenes amb la mescla de mascarpone i poseu-hi un semicercle
de magdalena a banda i banda, com si fossin unes ales de papallona.
Finalment, podeu posar-hi un parell de bastonets de pa banyats en xocolata*
que faran d’antenes.
Ja teniu unes cupcakes de llimona la mar de bones! I semblen papallones a
punt d’aixecar-se a volar!
Aquells estudiants de “l’any 30.000 de l’era de Saturn” extenuats de tant
d’esforç, van recuperar-se aviat en tastar aquells “cupcakes” tan bons i
delicats que havien fet amb el mestre.
En van parlar dies i més dies. Van provar de fer-ne a casa amb una combinació
de botons de la processadora d’aliments làser-mix.
Això sí, amb essència de llimona artificial, que de llimones no en podien
aconseguir enlloc. Tot una bogeria!
I crec que un parell en fer-se grans, marcats com estaven per aquella lliçó
del mestre entusiasta que havien tingut de jovenets, fins i tot van escriure
unes bones tesis en acabar els estudis
superiors. La Clorofil·la, una noia molt interessada en la història antiga, va
escriure sobre Els aliments que creixien
als arbres; i el Vent, un xicot d’un tarannà més viat tecnològic va
escriure Les maneres de cuinar a l’estil
antic.
Tot per culpa d’un deliciós cupcake de llimona!
I una foto de tots els guanyadors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada