Conta-contes en anglès, dia 14 de desembre

Aquest dimecres, dia 14 de desembre, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà el conte One Snowy Night!

Conta-contes en anglès aquest dijous

Aquest dijous, dia 27, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà el conte The Three Little Pigs!

Gerard Vergés, poeta d’honor a Sant Cugat del Vallès

Reproduim un apunt interessant del bloc La Marfanta sobre el poeta ebrenc, Gerard Vergés.

El poeta Gerard Vergés és el poeta d’honor de l’onzè Festival de Poesia de Sant Cugat del Vallès. En aquest sentit, més d’un centenar de persones van assistir dissabte passat a la inauguració de les jornades, que converteixen la ciutat del Vallès Occidental en la capital de la poesia catalana. L’acte va ser també un homenatge al poeta tortosí, que es va materialitzar de manera simbòlica amb l’entrega d’una escultura de l’artista Manel Cusachs.

Durant l’acte, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, va destacar que Vergés no és un autor molt conegut, però sí molt reconegut com un dels referents de la poesia catalana, des que el 1981 va guanyar el premi Carles Riba amb el poemari ‘L’ombra rogenca de la lloba’.

VI Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta

Ja han començat les VI Jornades de les Lletres Ebrenques, que tenen lloc a Amposta, del 19 al 22 d'octubre. Entre moltes activitats, hi haurà clubs de lectura, exposicions, recitals de poesia, conferències, taules rodones, homenatges, teatre i espectacles diversos. Podeu veure el programa sencer aqui.

La ruta del llibre Arran de l'Ebre

Aquest divendres dia 21 d'octubre, en el marc de l'aniversari de la revista digital Surtdecasa, s'organitza la segona ruta pels escenaris del llibre, Arran de l'Ebre. El periodista Oriol Gracià i l'autora, Cinta Arasa, presentaran la ruta i després, els i les que els hi vulgueu acompanyar, recorreran els escenaris de Tortosa que apreixen al llibre i recordarem els passatges en què són citats. Hi esteu totes i tots convidats!

Inici: 19.30 a Llibreria La 2 de Viladrich
Carrer Despuig, 22
Tortosa

L'escola en català

Sopar Estellés, dia 17

Us ajuntem l'apunt del bloc d'Emigdi Subirats.

Ja s'aproxima la data de celebració de la Festa Estellès a Terres de l'Ebre. Després d'un cap de setmana boig amb l'organització d'un munt de conferències i actes arreu de les comarques centrals dels Països Catalans, arriba el torn a una festa que ens fa una particular il·lusió. Trespassem frontera artificial (política) i difondrem amb tota la força l'obra del poeta del poble, com a tantes altres poblacions del País Valencià. I ho farem cada any, des de la Comissió 11 de setembre... Comptarem amb la presència de nombrosos escriptors (Manel Ollé, Gerard Vergés, Marià Lleixà, Tomàs Camacho...), músics, professors de català i públic molt divers. Personalment, amb l'amiga Sílvia Panisello estem assajant la recitació de Els amants, un dels seus més famosos poemes.

Hi esteu tots i totes convidats...

SOPAR-FESTA ESTELLÈS 17 de setembre, 21.30, restaurant L’Ardiaca (Campredó).

21.30 Rebuda als participants al sopar.

21.45 Homenatge a la figura de Vicent Andrés Estellés per part del poeta Gerard Vergés.

22.00 Sopar d’homenatge a Estellés, amb productes de la terra.

Durant el sopar, mostra de you tubes sobre Vicent Andrés Estellés. Exposició de llibres de Vicent Andrés Estellés, cedits per la BibliotecaMarcel·lí Domingo de Tortosa i per particulars. Venda de llibres, amb col·laboració amb la Llibreria La 2 de Viladrich

Al final del sopar, recitació de poemes d’Estellés per part dels i de les assistents i de poetes de les Terres de l’Ebre.

Per apuntar-vos, poseu-vos en contacte amb Emigdi al seu bloc.

Traductors

Interessant article El Punt 17-07-2011

Traductors del Miquel Berga

En la llarga tradició que considera el traductor com un traïdor potencial i que en italià permet el famós joc de paraules traduttore tradittore, s'ha conegut un episodi ben curiós. El cas afecta les típiques funcions de l'intèrpret en les converses entre dos mandataris. Una de les proves sobre l'ancestral saviesa dels xinesos ha estat considerada nul·la perquè, finalment, un traductor ha parlat. La cosa va passar a principis dels setanta quan encara era viu un dels mites de la revolució xinesa, l'influent Zhou Enlai. En la seva visita a Pequín, el president Richard Nixon li va preguntar quin creia que havia estat l'impacte de la Revolució Francesa. El dirigent xinès va callar uns moments i va donar una resposta que va passar a la història: “És massa aviat per valorar-ho”.

La resposta sempre s'havia posat com a exemple de la sagacitat dels xinesos i de la seva capacitat de mirar-se el món amb llarga perspectiva històrica. Ara, però, passats tants anys, el traductor de Nixon, Chas Freeman, ha decidit explicar la veritat. En Zhou Enlai creia que el president americà li estava demanant l'opinió sobre les recents revoltes socials del maig del 68 a París. El malentès implicava dos segles de diferència entre una revolució i l'altra. La resposta del xinès, doncs, no tenia res d'especial que no fos mostrar un cert sentit comú. El traductor recorda vivament la situació, però ha confessat que l'anècdota era “massa sucosa per ajustar-la a la insulsa realitat”. És evident que qui tenia autèntica sagacitat xinesa era l'anònim traductor i no pas el llegendari dirigent.

Ai, si els traductors parlessin... En cada traducció s'hi perd alguna cosa, sovint el més essencial. De fet, aquest fenomen va servir de base al poeta americà Robert Frost per donar una de les respostes més cèlebres a la pregunta “què és poesia?”. Frost va contestar: “Poesia és allò que es perd en la traducció”. Com en tantes coses de la vida, la intensitat va lligada a alguna forma d'absència.

Sílvia al programa Tens Un Racó Dalt Del Món

Avui, dimecres dia 13, l’autor Jesús Tibau parlarà amb la Sílvia a la televisió Canal 21. Dins del seu programa, Tens Un Racó Dalt Del Món, tractaran diverses activitats relacionades amb el món dels llibres i ens recomanaran alguns per a llegir aquest estiu! Serà l’últim programa de la temporada i es pot veure a les 21.00 de la nit, o desprès per internet a la pàgina de Teveon. Des d'aquí volem felicitar al Jesús per aquest programa cultural i donar-li les gràcies per voler compartir idees i sensacions amb nosaltres. Bon estiu, amants de les paraules!

....

Silvia will be interviewed on local TV channel today by the author and presenter Jesús Tibau. They chat about story-telling, book clubs, and summer reading suggestions! Happy summer, book lovers!

Frog or Toad?

In 2009 Disney made an animated film called The Princess and the Frog, based on a novel (The Frog Princess by E.D. Baker). This film was dubbed into Spanish and given the name, Tiana y el Sapo. Tiana is the name of the "princess" in question, but "sapo" actually means toad, and not frog. Apparently this change in "leading animal" was made so as to tie in with a popular Spanish fairy tale about a princess kissing a toad, which then becomes a prince.

As you can see from the picture, the animal in question is clearly a frog - so was the right decision taken to change the name in the title? Would "Tiana y la Rana" have made sense? Another tricky decision for translators and, in this case, film studio bosses!

Temps de contes

Llegint contes per a "adults" a Tortosa

El divendres dia 3, a les 19.30 hores, l'autor Jesús M. Tibau llegirà una selecció dels seus contes a la llibreria Ebrebooks de Tortosa (Av. Generalitat 107). Això si, no són contes infantils, sino les histories curtes de ficció que Jesús escriu per a gent "adult"!

Una activitat orientada a la gent que gaudeix de la lectura, gent que vulgui escoltar i llegir - ja que tothom es pot atrevir a participar llegint un conte!

L'art de contar contes

Us ajuntem l'entrevista que li han fet a la Sílvia pel web ebrenc Surtdecasa. Un web molt interessant i molt recomanable, on podem trobar tot tipus d'activitats per a fer a les Terres de l'Ebre.

L'art de contar contes

La tortosina Sílvia Panisello ensenya la llengüa anglesa als més menuts a través dels contes.

Sílvia Panisello (Tortosa, 1972) ha fet de la interpretació d'històries infantils una via divertida i eficaç per a que els xiquets comencin a familiaritzar-se amb l'anglès. Aquestes sessions a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa li han servit per posar en pràctica anys d’experiència en la docència amb xiquets i en l'estimulant món de la pedagogia infantil.

- D’on surt la teva afició per interpretar històries en anglès als més menuts?

Vaig ser mare fa 7 anys i per concilació laboral vaig deixar la docència a l’acadèmia d’anglès on treballava. Passat el temps tenia moltíssimes ganes de tornar a tenir contacte amb els xiquets. I el fet d’haver tingut fills m’ha ensenyat moltes coses sobre l’aprenentatge infantil, que ara poso en pràctica.

- Perquè els contes ajuden en l’aprenentatge de l’anglès?

Molt aviat vaig comprovar que amb xiquets de 3 anys podia fer la classe integrament en anglès i sense interupcions. Als tres anys es dona un aprenetatge de llengua materna. No entenen tot el que estàs dient (ni en català ni en anglès) però capten algunes paraules i es fan la idea del sentit de la frase. A l’acadèmia vaig especialitzar-me en la docència dels més menuts i vaig desplegar una didàctica molt personal. Una de les activitats més recurrents era el conte perque em permetia interactuar amb ells en anglès.

- Què ha de tenir un conte perquè capti l’atenció dels xiquets?

Primer de tot ha de ser una història fàcil d’entendre. I també és molt important que els menuts puguin implicar-se en la història. L'han de fer seva. Per això, és molt important que hi hagi un personatge, una frase o algún símbol que capti la seva atenció. Jo de vegades els faig repetir alguna paraula o expressió perque això els serveix d'esquer per entrar en la història.

- Suposo que les històries dels contes influencien molt la manera que tenen els xiquets de veure la vida...

Sí, els contes són el reflex de la ideologia de la societat. Encara ara tenen molt de pes els clàssics occidentals que repeteixen les mateixes estructures. Princesa que troba príncep o xiquet pobre que no acaba de trobar el seu lloc a la vida. Però és curiós com la mateixa història aquí s’explica d’una manera i a Gran Bretanya d’una altra.

- T’agrada que els contes sempre tinguin un final feliç?

N’explico molts que acaben bé, però sóc partidaria que els xiquets no tinguin una visió massa ensucrada de la realitat. Han de saber que molts cops les coses no són com ens agradarien.

- Com és el procés de preparar-te la interpretació d’un conte?

Primer elegeixo la historia. Els meus fills m’ajuden molt. Jo ja sé quins llibres els emocionen. Després el llegeixo moltes vegades per fer-me’l meu i finalment em preparo la posada en escena. He optat per no usar material audiovisual perque els xiquets em tinguen a mi com a referència i no la pantalla. Normalment intento portar objectes relacionats amb el conte perque a través del tacte i de l’olor puguin summergir-se en la història.

Autoria: Anna Zaera

Fotografia: Anna Zaera

Saint George/Jordi, and the art of giving books and roses

Today is the 23rd of April - a very special day in Catalonia. The Catalans’ Patron Saint happens to be Saint Jordi (or George in English). Yes, the guy who killed the dragon. Jordi was a Roman soldier born in Palestine in the 3rd century AD who later converted to Christianity. Although the first documented writings of the dragon incident state that it happened in Libya, the Catalans believe it actually happened in the town of Montblanc in Catalonia. They may have a point as I can vouch that there are definitely no dragons currently living in Montblanc.
Jordi finished the dragon off with his lance, and from the wound the dragon’s blood spilled out and amazingly turned into a beautiful red rose.

Nowadays in dragon-free Catalonia, it is customary to walk the streets on this day with your family looking at the many open-air book stalls set out, as the Catalans celebrate this day by giving books and roses to their lovers/partners. Tradition dictates books for men and roses for women, though many men give both a book and a rose to their “better half”. It is an extremely beautiful, cultural and peaceful celebration. There are many public poetry recitals and book-readings today too alongside other literary events. Many countries have also tried copying this idea of a “book giving day”, and in 1995 UNESCO declared 23rd April to be World Book Day (even though, for reasons better known to themselves, the UK celebrates its “World” Book Day in March!).

This day has many literary connections. Cervantes was born, and died, on the 23rd April, and Shakespeare also died on this date – but as the English and Spanish used different calendars back then, these “23rd”s were not exactly the same day, if that makes sense!
Click here for more info regarding this celebration.

Time for a story

Entre els molts llibres ebrencs que podriem recomanar per demà (i per tot l'any), no podem oblidar aquests. Escrits per dos professores de l'Escola del Temple, el millor que podem fer és ajuntar el text que ha escrit una d'elles, l'Estrella, al web d'acitivitats ebrencs par excellence, SurtDeCasa:

Tinc el goig de presentar-vos aquesta col·lecció d’àlbums il·lustrats en anglès (totalment!), amb lèxic i estructures molt senzilles i que, tanmateix, ens conten cadascun una història diferent.

El llenguatge que hi trobem és el que cal assolir amb els més petits que comencen a aprendre la llengua anglesa. Els personatges i els arguments resulten especialment atractius per als nens d’aquestes edats: una sardina enamorada, un porquet fent amics, un ninot de neu a la recerca d’un nas com cal... Sempre hi ha un toc de misteri (què ens trobarem al tombar el full?) i un rerafons que ens permetrà reflexionar i aprendre a ser millors persones.

Cada llibre inclou un CD amb el conte per escoltar i una cançó relacionada per a cantar i ballar. Així que, ja sabeu, a buscar (i a trobar!!) “una estona per a un conte”.

Col.lecció: Time For A Story
Autores: Anna Panisello i Estrella Ramon
Il.lustradors: Marta Costa, Óscar Julve, Lluís Farré, Africa
Fanló, Maria José Aoíz i thePAPERkids.com
Edita: Combel

Dijous - contes de petits i de grans ...

Aquest dijous, dia 31, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà un conte de tota la vida, la historia de Rapunzel, i desprès, un de més modern – el Mr Wrong, de la sèrie de llibres dels Mr Men.

....

Més tard, a les 19.30, al mateix lloc, l’autor Jesús M. Tibau ens presentarà el seu nou llibre de contes (per a grans ... o no tan grans!), “I un cop de vent els despentina”. Per més informació, fem clik aquí.

Bookcrossing a Tortosa, dia 5 de març

Wikipedia ens diu: El bookcrossing (passallibres) consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.

L'autor ebrenc Jesús M. Tibau ha organitzat la 2a jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa, que tindrà lloc el proper 5 de març, durant la qual alliberarà un centenar de llibres, amb la col·laboració de diverses editorials i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

També ens proposa que aprofitem el mateix dia per a alliberar aquells llibres que ja només pleguen pols a casa i, així, donar-los una segona vida. Com més serem ...

Per més detalls, mirem al seu bloc.

Saint David's Day

The first of March is Saint David's Day. Saint David is the patron saint of Wales. Legend has it that he was a Welsh preacher and religous official, who died on 1st March 589.

This day is widely celebrated in Wales with different events and public parades. Many events include singing and poetry reading. It is also quite common to wear a daffodil or leek on your jacket, two very Welsh symbols.

Many people eat cawl on this day - a kind of soup usually made with lamb and leek.

Language learning is good for you

This interesting article from Science Daily may encourage language learners not to give up!

People who speak more than two languages may lower their risk of developing memory problems, according to a study released today that will be presented at the American Academy of Neurology's 63rd Annual Meeting in Honolulu April 9 to April 16, 2011.

It appears speaking more than two languages has a protective effect on memory in seniors who practice foreign languages over their lifetime or at the time of the study," said study author Magali Perquin, PhD, with the Center for Health Studies from the Public Research Center for Health ("CRP-Santé") in Luxembourg. Perquin is helping to lead the MemoVie study which involves a consortium of partners from different hospitals and institutions.

The study involved 230 men and women with an average age of 73 who had spoken or currently spoke two to seven languages. Of the participants, 44 reported cognitive problems; the rest of the group had no memory issues.
Researchers discovered that those people who spoke four or more languages were five times less likely to develop cognitive problems compared to those people who only spoke two languages.
People who spoke three languages were three times less likely to have cognitive problems compared to bilinguals. In addition, people who currently spoke more than two languages were also four times less likely to have cognitive impairment. The results accounted for the age and the education of the participants.

"Further studies are needed to try to confirm these findings and determine whether the protection is limited to thinking skills related to language or if it also extends beyond that and benefits other areas of cognition," said Perquin.
The research was conducted in Luxembourg, where there is a dense population of people who speak more than two languages.
The MemoVie study was supported by The National Research Fund (FNR) from Luxembourg.

Complete article here.

Presentació del nou llibre de Matthew Tree a Tortosa

Presentació del llibre de Matthew Tree

Negre de merda! El racisme explicat als blancs.
A càrrec de Jesús M. Tibau
La 2 de Viladrich
18 de febrer de 2011, 19.30 h.

Aquest assaig personal aclareix què és el racisme, d'on ve i per què. Parla dels que hi creuen i de les seves víctimes. Distingeix entre el racisme envers els col·lectius humans considerats inferiors (a la secció 'Negres, etcètera') i als col·lectius humans considerats intel·ligents però malèfics (al capítol 'Jueus, etcètera'). S'hi descriuen alguns exemples, sovint poc coneguts, del que passa quan el racisme es posa en pràctica, concretament a Anglaterra, als Estats Units, a l'Europa de mitjan segle XX i a Catalunya. També ofereix una explicació històrica de l'aparent 'superioritat' dels europeus (la font principal de tantes actituds racistes).

Xiuxiuejava, She whispered

Thanks to the Col·lectiu Emma we have found this delightful article published in Granta by the poet and translator, Rowan Ricardo Philips.

Translation, at the best of times, should be a form of welcome. But for me, translating from Catalan into English sometimes feels more like a form of farewell. As I work I feel both languages equally alive, equally limber; equally conversant, competitive and playful. At these moments I am free from the immense gravitational pull of English and free from the centric tug of Spanish. If only, I think to myself in the middle of a translation, I could keep both the banality of ‘she whispered’ and the absurd beauty of the original word xiuxiuejava, how by a strange twist of fate the two words strongly hint at a rhyme, how simply cool the rangy assonance of a phrase as plain as ‘Ah! Ho haveu vist?’ (‘Ah! Have you seen it?’) is for the mouth and the mind.

Has a more beautiful language ever flowered from Vulgar Latin than Catalan? This naked joy gained from the simultaneity betwixt and between two languages is the translator’s great pleasure and also, eventually, the translator’s great and inevitable loss. With Catalan I feel that loss rather sharply as the English version further comes into focus, options discarded, everything soon ossifying into the final draft and subsequent published translation. This is in part due to Catalan’s diaphanous literary status and our sad tendency to settle for the illusion of a single-tongued Spain: a mirage of a house with Castilian spackling its holes like sores. The result has been a very visitable but not entirely visible Spain. And now with economic crises everywhere you turn and fewer people visiting, Spain is clearly not well. It has sold itself until prosperous and now has spent itself to quick ruin. Let’s hope this is temporary. In the meantime, we readers should take this opportunity to get a better view inside of this imagined house. We should strip the walls and look at Spain as Spain really is, not as it’s practical for us to pretend it to be. Translation from the Catalan – as well as from Basque, Galician and the other languages of the peninsula – is one of the most useful and poignant vehicles through which to do so.

Yet translation by itself solves little. The work of translation is to act out everything and explain nothing. As your skin is not an explanation of who you are, a translation is hardly an explanation of another culture. I translate from Catalan to English not so that the latter stands in for the former but to encourage the English-language reader that much closer to Catalan culture. The rest is up to the will of the reader. May she or he strive to be a citizen of the world. This is precisely why translation is a form of farewell: it demands a letting go.

Tyrants have tried, legislators have tried – but nothing can glean a language from the face of the earth like translation. And thus although translation is essential to knowing who we are, how we live and what we have achieved, it should never become under any circumstances what will suffice.

Story-telling in English at Tortosa library

Tortosa public library offers many more activities than mere book-lending. Reading clubs are organised monthly at all levels, and in different languages. There are also oral story-telling sessions in Catalan and English every month. This month we have had the pleasure of being able to collaborate with these initiatives, with Silvia telling the tales of Chicken Licken and The Little Red Hen last Thursday.

We enjoyed it immensely, and so did the 27 children who came along to the activity. A very interesting introduction to English for these little minds, and hopefully an encouragement to read and enjoy more English.

This photo and more can be found at the library's blog page.

Conta-contes en anglès a la biblioteca

La biblioteca de Tortosa, en la mateixa línia que les biblioteques de Catalunya, ofereix una amplia gamma de serveis dedicats a la lectura i tot allò que faci referència als llibres. Cada mes hi ha clubs de lectura en diverses llengües, alguns orientats al públic en general, altres a la gent més jove, o a gent que encara està aprenent l’idioma en qüestió. Sovint també s’ofereixen conta-contes per als més petits, en català, anglès, francès ... Tot això i molt més - Podeu consultar l’agenda al bloc de la biblioteca.

Com que nosaltres ens ho passem d’allò més bé cada cop que anem a algun d’aquests actes, ens fa molta il·lusió col·laborar amb la sessió de contes en anglès d’aquest mes de gener. La Sílvia explicarà un parell de contes tradicionals en anglès el dijous dia 27 a les 18.00. Hi esteu tots invitats, especialment els més petits de la casa!