dimecres, 22 d’abril de 2015

Recitació de "L'ombra rogenca de la lloba" de Gerard Verges

"Recitació de L'ombra rogenca de la lloba de Gerard Vergés al novembre 2012 a càrrec de: Xavier Aragó, Tomàs Camacho, Manel Ollé, Tere Orobitg, Sílvia Panisello, Dolors Queralt i Emigdi Subirats. Aquest vídeo ha estat possible gràcies a la participació entusiasta de 7 amants de la literatura ebrenca i catalana. Òmnium cultural, al servei de la nació i la cultura catalanes, els agraeix la seua tasca. Endavant les atxes!"

Cupcake de llimona

Recepta literària i foto del cupcake amb què la Sílvia va guanyar el primer concurs de Cupcakes de Primavera (categoria Adults), organitzat conjuntament entre la Biblioteca de Tortosa i el cafeteria The Chic Chef el 21 de març 2014.




CUPCAKE DE LLIMONA

En una galàxia perduda, en un petit planeta
“(...) I un dia, a les vacances, diu el mestre                      
 que ens durà a veure uns arbres que fan flor,                                                                       
 que en queden pocs, que es diuen llimoneres  
 i que la flor és petita i perfumada. 

 I això, la veritat, ja no m’ho crec.”
                                   Gerard Vergés (1986) 

Aquells nens de “l’any 30.000 de l’era de Saturn”, certament van anar a veure una llimonera com havia predit el poeta milers d’anys abans. Branques, fulles i flors van ser la difícil lliçó d’Història natural antiga. Elements de la natura que els eren totalment desconeguts.

Amb els sentits adormits per una vida envoltada de materials prefabricats, els alumnes s’esforcen per olorar les fulles i tocar les flors. Les fulles són verdes i les flors són blanques, els recorda el mestre. Un xiquet diu que ha notat unes pessigolles al nas. Se m’ha activat ja l’olfacte, mestre? El mestre somriu i continua insistint que és millor olorar les flors i acaronar les fulles, però els deixa fer al seu aire. És bo experimentar.

Una veu nerviosa trenca l’encís de la lliçó. Mestre, aquella fulla d’allà a dalt és molt estranya i fa mal als ulls! La xiqueta espantada queda encerclada pels crits d’angoixa dels companys que miren cap a on ella senyala.

Nerviós per l’imprevist, el mestre els tranquil·litza i afegeix, suat, un altre punt a la lliçó: la fruita, una llimona. És de color groc. Lliçó completa.

Per a la següent classe, la d’Exercitació de la musculatura, el mestre els ha preparat una sorpresa: faran uns dolços molt antics amb la llimona que van collir ahir. Com voleu dir “cuinar”, mestre? Que no sortirà l’aliment preparat directament en pitjar un botó com a casa? No patiu, ho farem com a l’antigor. Us he portat tots els ingredients que necessitem i també bols, culleres, balances i paperines arrissades. Vinga, som-hi!

En un bol ben gros bateu 100g de margarina amb una cullera de fusta, per fer-la tova. Sí, ja sé que costa una mica però és bon exercici per als braços. Ara afegiu-hi 100g de sucre i seguiu batent. Molt bé, vinga que ja li aneu agafant la traça i sembla una espuma. 

A banda, prepareu-vos 150g de farina amb una culleradeta de llevat químic. També dos ous, ratlleu la pell de la llimona i exprimiu-la per a traure-li el suc

Ara incorporeu els ous, un a un, a la pasta de sucre i margarina juntament amb una miqueta de farina amb cada ou. Vigileu de no posar-hi crostes. Finalment afegiu-hi el suc de la llimona que heu exprimit i la resta de la farina. Barregeu-ho bé.

Ompliu les paneretes de paper fins a la meitat amb la pasta que heu preparat i poseu-les al forn a 200º durant uns 20-25 minuts.

Deveu estar molt cansats de tant remenar, pesar, ratllar i exprimir. Reposeu una mica. Mentre teniu les magdalenes al forn farem el farcit. 

Agafeu una terrineta de formatge mascarpone de 250g i bateu el formatge amb 50g de sucre glacé i la ratlladura de la pell de mitja llimona

En sortir del forn deixeu refredar les magdalenes una mica i després els talleu la part de dalt. Torneu a tallar aquests cercles per la meitat.

Decoreu les magdalenes amb la mescla de mascarpone i poseu-hi un semicercle de magdalena a banda i banda, com si fossin unes ales de papallona.

Finalment, podeu posar-hi un parell de bastonets de pa banyats en xocolata* que faran d’antenes.

Ja teniu unes cupcakes de llimona la mar de bones! I semblen papallones a punt d’aixecar-se a volar!

Aquells estudiants de “l’any 30.000 de l’era de Saturn” extenuats de tant d’esforç, van recuperar-se aviat en tastar aquells “cupcakes” tan bons i delicats que havien fet amb el mestre. 

En van parlar dies i més dies. Van provar de fer-ne a casa amb una combinació de botons de la processadora d’aliments làser-mix. Això sí, amb essència de llimona artificial, que de llimones no en podien aconseguir enlloc. Tot una bogeria!

I crec que un parell en fer-se grans, marcats com estaven per aquella lliçó del mestre entusiasta que havien tingut de jovenets, fins i tot van escriure unes bones  tesis en acabar els estudis superiors. La Clorofil·la, una noia molt interessada en la història antiga, va escriure sobre Els aliments que creixien als arbres; i el Vent, un xicot d’un tarannà més viat tecnològic va escriure Les maneres de cuinar a l’estil antic.
Tot per culpa d’un deliciós cupcake de llimona!

I una foto de tots els guanyadors: