Fent cas de la ben encertada
proposta de Jesús Tibau, dedicarem un escrit a l’escriptor Tortosí del segle XVI Cristòfor Despuig. En aquests dies que Tortosa celebra la festa del Renaixement val molt la pena recordar que l’il·lustre cavaller Despuig, ja defensava fervorosament la llengua catalana en una època de transculturació i substitució progressiva en favor del castellà.
“Lo escàndol que jo prenc en véurer que per avui tan absoutament s’abraça la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altres temps no donaven lloc ad aquest abús los magnànims Reis d’Aragó. I no dic que la castellana no sie gentil llengua i per tal tinguda, i també confesse que és necessari saber-la les persones principals, perquè és la espanyola que en tota Europa se coneix. Però condemne i reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè d’açò se pot seguir que, poc a poc, se lleve de rael la de la pàtria, i així pareixeria per los castellans conquistada.”
Cristòfor Despuig. Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557?).
És certament curiós que després de gairebé cinc segles les seves paraules encara estiguen carregades de sentit i siguen vàlides a la societat en què estem vivint.