Rescat = Bailout

La paraula de la setmana és “rescat”. En anglès, “bailout”. Repassem els significats d’aquesta paraula.

Bailout és un substantiu compost, que ve del phrasal verb “to bail out”. Té diversos significats; pagar la fiança de algú (fiança = bail), o saltar d’un avió en situació d’emergència, o intentar treure l’aigua d’un barco que s’està enfonsant. I, com ja s’ha vist, deixar uns diners a algú per ajudar-li a sortir de problemes econòmics.

Frog or Toad?

In 2009 Disney made an animated film called The Princess and the Frog, based on a novel (The Frog Princess by E.D. Baker). This film was dubbed into Spanish and given the name, Tiana y el Sapo. Tiana is the name of the "princess" in question, but "sapo" actually means toad, and not frog. Apparently this change in "leading animal" was made so as to tie in with a popular Spanish fairy tale about a princess kissing a toad, which then becomes a prince.

As you can see from the picture, the animal in question is clearly a frog - so was the right decision taken to change the name in the title? Would "Tiana y la Rana" have made sense? Another tricky decision for translators and, in this case, film studio bosses!

Confusing English (1)

Sentences or expressions which may or may not confuse learners of English (or even English learners), no.1:

The children were playing up downstairs.

English o Català?

Hi ha paraules que sovint emprem en la nostra llengua però que a tots ens sonen a paraules angleses. Resulta que no sempre ho són, o almenys no tenen el mateix significat en anglès que el que se’ls dóna en català.
Per exemple, en català tothom ha sentit parlar d’un càmping, un lloc on podem acampar. En anglès la forma “a camping” no existeix ja que no és cap substantiu sinó una acció (camping = acampant/acampar). Per referir-nos a un lloc hem de dir “ a camp-site” i en català podríem dir “zona d’acampada”.

Fer footing s’empra com a sinònim d’anar a córrer. En anglès córrer es pot dir "running" (amb un caire més professional), o "jogging" (com a exercici sa), però mai footing. L’únic sentit que té la paraula "footing" en anglès és la de les relacions o fonaments d’alguna relació. "To be on a good footing” amb algú, vol dir tenir bones relacions amb aquella persona.

D’on vénen aquestes paraules aparentment angleses, doncs? Jo diria que és una petita moda per agafar sons anglesos però sense entrar en l’ús correcte de la llengua. Dos exemples més de “màrketing” (això sí que és anglès) que utilitzen paraules que sonen angleses (però que no ho són), són el sistema de llogar bicicletes que han instal·lat a Barcelona, i que han anomenat “bicing”, o l’empresa de vols de baix cost que es diu Vueling.

Amics i amigues

Benvinguts i benvingudes, amics i amigues. Ara els professors i les professores els lliuraran els exàmens.
Sona bé? Sona natural? Sona correcte? Fa temps que hi ha confusió en certs cercles sobre la necessitat o no d’usar les dos formes de certes paraules per a dirigir-nos a tothom sense excloure ni ofendre a ningú.

Aquí es pot trobar la declaració del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
I aquí una explicació més llarga i aclaridora sobre el tema de paraules marcades i no marcades del lingüista Gabriel Bibiloni.

Una dècada que s’acaba - The Noughties.

A cada dècada, tant en català com en anglès, normalment li hem posat un nom genèric. Per exemple, del 1920 fins al 1929 és conegut com a “the twenties” en anglès, i “els anys vint” en català. Del 1930 fins al 1939, l’anomenen “the thirties” o “els anys trenta” respectivament. Bé, aquest sistema funcionava fins que vam arribar a la dècada actual, des del 2000 al 2009. En català s’ha de referir a la “dècada dels 2000”, però en anglès tenim una paraula més “original”!

En anglès, al tombant de segle, no hi havia una paraula consensuada per definir la dècada que acabàvem d’inaugurar. No hi ha acadèmia de la llengua anglesa, així que les paraules s’accepten o no en base de l’ús i el prestigi que tenen. Cap allà a l’any 2000 hi havia propostes com ara “the aughts”, expressió usada per descriure la dècada 1900-1909, o “the double ohs”, però no van tenir sort, i cap a la meitat de la dècada la gent va començar a utilitzar cada cop més el terme “the Noughties” fins que institucions com la BBC o la Oxford University Publications també van començar a acceptar-la i usar-la. Al final s’ha acceptat aquesta paraula “the Noughties” – l’origen de la qual ve de la paraula “nought”, que significa zero.

Va de prínceps

Sempre trobo interessant pensar en les diferències entre l’anglès i el català. A la cultura anglosaxona tots tenim al cap la figura del Prince Charming (el príncep encantador), gràcies a Walt Disney. En català però, parlem del Príncep Blau. Tots dos han aconseguit “sortir” dels contes per a representar la idealització de l’home perfecte en la vida real.

Sembla ser que el nom encantador del Prince Charming té els seus orígens en uns contes francesos del segle XIX de Madame D’Auloy que parlaven del Roi Charmant. A l’any 1889 Andrew Lang va traduir els contes a l’anglès i va sorgir així el King Charming. Tot seguit, a l’any 1890, tenim la primera referència al Prince Charming, al llibre The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde.

D’altra banda, el nom de Princep Blau en català (i Príncipe Azul en castellà) es va començar a utilitzar al segle XIX també, a partir d’una llegenda romanesa, El Princep Blau de la Llàgrima. És possible que el color blau vingui de la famosa història de que les famílies reials sempre tenen la sang blava.

Les paraules de les noves tecnologies (1)

Hi ha moltes paraules que utilitzem en el món de la informàtica o de les noves tecnologies que vénen de l’anglès i les seves arrels o significats poden ser curiosos. Si ens parem a pensar un moment, fins i tot, ens podem adonar que sabem més anglès del que ens pensem. Algunes són molt fàcils, d’altres no són tan evidents. Avui repassarem alguns exemples.

Internet és una barreja de inter + net. El prefix inter (del llatí) vol dir “entre”, i net significa “xarxa”. La paraula net, fora del món de les tecnologies, s’utilitza, per exemple, per parlar de la xarxa del tennis, o de la de pescar. (d’aquí xarxa inter(connectada)).

Canviem només el prefix inter per intra i ja tenim intranet, una xarxa de comunicació interna.

Les sigles www representen el World Wide Web.
World wide, vol dir que alguna cosa està estesa per tot el món. Web vol dir, també, xarxa o malla. S’usaria per a parlar de una teranyina, per exemple (per tant, www significa la xarxa d’abast mundial).

Website = web (xarxa) + site (lloc) i ja tenim un lloc a la xarxa.

Email és una abreviació de electronic mail (correu electrònic).

Google és un homòfon sorgit de la paraula googol. Un googol és un número molt gran, un u amb cent zeros darrera. Intenta constatar que al Google podem trobar (gairebé) una infinitat de coses.

Facebook = face (cara) + book (llibre), per tant, llibre de cares. És el terme que usaríem per parlar dels típics llibres a les pel·lícules americanes on surten les fotos dels alumnes.

YouTube = You (tu, vosaltres) + Tube (referent al tubs de raigs catòdics, s’ha usat com a col·loquialisme per referir-se a la televisió – per tant, You Tube = la tele que fas tu).

Encara que la paraula acceptada en català pel Termcat és bloc, en castellà s’ha mantingut la paraula blog igual que en l’anglès. Blog és una contracció de weblog, o sigui web (xarxa) + log. En anglès, un log, en aquest context, és el quadern de bitàcola on el capità d’un vaixell apunta dia rere dia els successos. També és famós en la cultura popular gràcies al programa Star Trek que sempre començava amb les paraules del Capità Kirk, “captain’s log, stardate 51243...”.

Twitter, el servei per poder enviar missatges molt curts (tweets) a una xarxa de contactes també té una arrel interessant. El verb, to twitter, és el que fan els ocells: refilar; o les persones que parlen amb nervis sense dir gairebé res: garlar.
Tweet, és quasi bé el mateix que twitter, encara que es tendeix a utilitzar-la per descriure els sons aïllats dels ocells en comptes d’un so continuat: piular.
El que potser no tenien tan clar els americans que van triar aquest nom pel servei que havien inventat, és que twitter s’assembla molt a la paraula twit, la qual en anglès britànic vol dir “curt de gambals”. Això ha portat a multitud d’acudits o comentaris sarcàstics (els quals no compartim) sobre la utilitat del sistema twitter o del tipus de persona que el fa servir !

Catalans optimistes?

Encara que en anglès és tan correcte dir Just a moment (espera’t un moment), com Just a minute (espera’t un minut), trobo que la segona opció és molt més usual.

A Catalunya sembla que és més normal dir Espera’t un moment.

Potser els catalans són més ràpids que els anglesos, més optimistes, o menys realistes?


Although we can say both Just a moment or Just a minute in English, the latter seems to be more commonly used.

However, in Catalan we usually say Espera’t un moment (wait a moment).

Are the English slower, more pessimistic or, simply, more realistic?

Llarga vida a la LL

Un dels trets diferencials de la gent de parla catalana és que tenim l’habilitat de fer la L palatal, és a dir la LL, quan toca.

Recordo una classe de castellà surrealista quan, tot estudiant les paraules homòfones, la mestra, que era catalana de Tortosa, ens feia llegir del llibre parelles de paraules tipus “poyo y pollo”, “haya y halla”, “rayado y rallado...”. La pobra dóna va dir que millor deixar estar l’exercici perquè evidentment no eren homònimes, tot i que el llibre sí que les hi considerava. Però, és clar, això era castellà.

Sembla que aquesta unificació de fonemes que fins fa pocs anys era impensable a casa nostra, llevat de casos puntuals, ara comença a ser una realitat entre els més joves. Hi ha una certa deixadesa i despreocupació fins i tot entre els professionals.

El més curiós és que els anuncis televisius adreçats o enregistrats amb veus infantils o juvenils fan la LL ioditzada (i), mentre que els dirigits als adults fan la LL com cal. Una política lingüística amb pocs escrúpols que anteposa els interessos de proximitat i vendes a la correcció i l’educació.

Si aquesta tendència continua, us imagineu què en serà de l’Institut Ramon Llull? I de la Fira de titelles de Lleida? I de la Fira del llibre de Lleida?

Òndia! i del lluç i de la llesca de pa amb allioli i de la coca de llardons...!

Siguem llestos, no llecs, i lluitem en defensa de la LL.

Bon Dia tot el dia?

Molt sovint m’he preguntat perquè trobo la cosa més normal del món saludar amb un “bon dia” mentre que a la tarda no acabo de trobar mai la fórmula adequada.

De l’amplament emprada expressió castellana “buenas tardes” tots vam anar passant, per mimetisme televisiu, al “bona tarda” però jo, i suposo que molta gent de parla occidental, no m’hi he sentit mai còmoda amb aquesta fórmula i gairebé sempre acabo dient senzillament “bones”. Aquest “bones” pot quedar una mica massa informal en algunes situacions.

Bé, sembla que en Gabriel Bibiloni, Professor de la Universitat de les Illes Balears, ha trobat una explicació a aquest fenomen i proposa una alternativa prou assenyada. Podeu clicar aquí per a llegir el seu article complet.