Temps de paraules

Conta-contes en anglès, dia 14 de desembre

2011-12-13T22:54:00.000+01:00

Aquest dimecres, dia 14 de desembre, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà el conte One Snowy Night!

Conta-contes en anglès aquest dijous

2011-10-26T09:16:00.001+02:00

Aquest dijous, dia 27, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà el conte The Three Little Pigs!

Gerard Vergés, poeta d’honor a Sant Cugat del Vallès

2011-10-21T09:48:00.000+02:00

Reproduim un apunt interessant del bloc La Marfanta sobre el poeta ebrenc, Gerard Vergés.

El poeta Gerard Vergés és el poeta d’honor de l’onzè Festival de Poesia de Sant Cugat del Vallès. En aquest sentit, més d’un centenar de persones van assistir dissabte passat a la inauguració de les jornades, que converteixen la ciutat del Vallès Occidental en la capital de la poesia catalana. L’acte va ser també un homenatge al poeta tortosí, que es va materialitzar de manera simbòlica amb l’entrega d’una escultura de l’artista Manel Cusachs.

Durant l’acte, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, va destacar que Vergés no és un autor molt conegut, però sí molt reconegut com un dels referents de la poesia catalana, des que el 1981 va guanyar el premi Carles Riba amb el poemari ‘L’ombra rogenca de la lloba’.

VI Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta

2011-10-19T20:16:00.000+02:00

Ja han començat les VI Jornades de les Lletres Ebrenques, que tenen lloc a Amposta, del 19 al 22 d'octubre. Entre moltes activitats, hi haurà clubs de lectura, exposicions, recitals de poesia, conferències, taules rodones, homenatges, teatre i espectacles diversos. Podeu veure el programa sencer aqui.

La ruta del llibre Arran de l'Ebre

2011-10-19T18:10:00.003+02:00

Aquest divendres dia 21 d'octubre, en el marc de l'aniversari de la revista digital Surtdecasa, s'organitza la segona ruta pels escenaris del llibre, Arran de l'Ebre. El periodista Oriol Gracià i l'autora, Cinta Arasa, presentaran la ruta i després, els i les que els hi vulgueu acompanyar, recorreran els escenaris de Tortosa que apreixen al llibre i recordarem els passatges en què són citats. Hi esteu totes i tots convidats!

Inici: 19.30 a Llibreria La 2 de Viladrich
Carrer Despuig, 22
Tortosa

L'escola en català

2011-09-18T10:27:00.001+02:00

Sopar Estellés, dia 17

2011-09-15T10:21:00.000+02:00

Us ajuntem l'apunt del bloc d'Emigdi Subirats.

Ja s'aproxima la data de celebració de la Festa Estellès a Terres de l'Ebre. Després d'un cap de setmana boig amb l'organització d'un munt de conferències i actes arreu de les comarques centrals dels Països Catalans, arriba el torn a una festa que ens fa una particular il·lusió. Trespassem frontera artificial (política) i difondrem amb tota la força l'obra del poeta del poble, com a tantes altres poblacions del País Valencià. I ho farem cada any, des de la Comissió 11 de setembre... Comptarem amb la presència de nombrosos escriptors (Manel Ollé, Gerard Vergés, Marià Lleixà, Tomàs Camacho...), músics, professors de català i públic molt divers. Personalment, amb l'amiga Sílvia Panisello estem assajant la recitació de Els amants, un dels seus més famosos poemes.

Hi esteu tots i totes convidats...

SOPAR-FESTA ESTELLÈS 17 de setembre, 21.30, restaurant L’Ardiaca (Campredó).

21.30 Rebuda als participants al sopar.

21.45 Homenatge a la figura de Vicent Andrés Estellés per part del poeta Gerard Vergés.

22.00 Sopar d’homenatge a Estellés, amb productes de la terra.

Durant el sopar, mostra de you tubes sobre Vicent Andrés Estellés. Exposició de llibres de Vicent Andrés Estellés, cedits per la BibliotecaMarcel·lí Domingo de Tortosa i per particulars. Venda de llibres, amb col·laboració amb la Llibreria La 2 de Viladrich

Al final del sopar, recitació de poemes d’Estellés per part dels i de les assistents i de poetes de les Terres de l’Ebre.

Per apuntar-vos, poseu-vos en contacte amb Emigdi al seu bloc.

Traductors

2011-07-17T16:33:00.002+02:00

Interessant article El Punt 17-07-2011

Traductors del Miquel Berga

En la llarga tradició que considera el traductor com un traïdor potencial i que en italià permet el famós joc de paraules traduttore tradittore, s'ha conegut un episodi ben curiós. El cas afecta les típiques funcions de l'intèrpret en les converses entre dos mandataris. Una de les proves sobre l'ancestral saviesa dels xinesos ha estat considerada nul·la perquè, finalment, un traductor ha parlat. La cosa va passar a principis dels setanta quan encara era viu un dels mites de la revolució xinesa, l'influent Zhou Enlai. En la seva visita a Pequín, el president Richard Nixon li va preguntar quin creia que havia estat l'impacte de la Revolució Francesa. El dirigent xinès va callar uns moments i va donar una resposta que va passar a la història: “És massa aviat per valorar-ho”.

La resposta sempre s'havia posat com a exemple de la sagacitat dels xinesos i de la seva capacitat de mirar-se el món amb llarga perspectiva històrica. Ara, però, passats tants anys, el traductor de Nixon, Chas Freeman, ha decidit explicar la veritat. En Zhou Enlai creia que el president americà li estava demanant l'opinió sobre les recents revoltes socials del maig del 68 a París. El malentès implicava dos segles de diferència entre una revolució i l'altra. La resposta del xinès, doncs, no tenia res d'especial que no fos mostrar un cert sentit comú. El traductor recorda vivament la situació, però ha confessat que l'anècdota era “massa sucosa per ajustar-la a la insulsa realitat”. És evident que qui tenia autèntica sagacitat xinesa era l'anònim traductor i no pas el llegendari dirigent.

Ai, si els traductors parlessin... En cada traducció s'hi perd alguna cosa, sovint el més essencial. De fet, aquest fenomen va servir de base al poeta americà Robert Frost per donar una de les respostes més cèlebres a la pregunta “què és poesia?”. Frost va contestar: “Poesia és allò que es perd en la traducció”. Com en tantes coses de la vida, la intensitat va lligada a alguna forma d'absència.

Sílvia al programa Tens Un Racó Dalt Del Món

2011-07-13T09:45:00.000+02:00

Avui, dimecres dia 13, l’autor Jesús Tibau parlarà amb la Sílvia a la televisió Canal 21. Dins del seu programa, Tens Un Racó Dalt Del Món, tractaran diverses activitats relacionades amb el món dels llibres i ens recomanaran alguns per a llegir aquest estiu! Serà l’últim programa de la temporada i es pot veure a les 21.00 de la nit, o desprès per internet a la pàgina de Teveon. Des d'aquí volem felicitar al Jesús per aquest programa cultural i donar-li les gràcies per voler compartir idees i sensacions amb nosaltres. Bon estiu, amants de les paraules!

....

Silvia will be interviewed on local TV channel today by the author and presenter Jesús Tibau. They chat about story-telling, book clubs, and summer reading suggestions! Happy summer, book lovers!

Frog or Toad?

2011-07-10T00:06:00.000+02:00

In 2009 Disney made an animated film called The Princess and the Frog, based on a novel (The Frog Princess by E.D. Baker). This film was dubbed into Spanish and given the name, Tiana y el Sapo. Tiana is the name of the "princess" in question, but "sapo" actually means toad, and not frog. Apparently this change in "leading animal" was made so as to tie in with a popular Spanish fairy tale about a princess kissing a toad, which then becomes a prince.

As you can see from the picture, the animal in question is clearly a frog - so was the right decision taken to change the name in the title? Would "Tiana y la Rana" have made sense? Another tricky decision for translators and, in this case, film studio bosses!

Temps de contes

2011-06-09T09:27:00.000+02:00

Llegint contes per a "adults" a Tortosa

2011-06-03T09:19:00.003+02:00

El divendres dia 3, a les 19.30 hores, l'autor Jesús M. Tibau llegirà una selecció dels seus contes a la llibreria Ebrebooks de Tortosa (Av. Generalitat 107). Això si, no són contes infantils, sino les histories curtes de ficció que Jesús escriu per a gent "adult"!

Una activitat orientada a la gent que gaudeix de la lectura, gent que vulgui escoltar i llegir - ja que tothom es pot atrevir a participar llegint un conte!

L'art de contar contes

2011-04-26T09:39:00.001+02:00

Us ajuntem l'entrevista que li han fet a la Sílvia pel web ebrenc Surtdecasa. Un web molt interessant i molt recomanable, on podem trobar tot tipus d'activitats per a fer a les Terres de l'Ebre.

L'art de contar contes

La tortosina Sílvia Panisello ensenya la llengüa anglesa als més menuts a través dels contes.

Sílvia Panisello (Tortosa, 1972) ha fet de la interpretació d'històries infantils una via divertida i eficaç per a que els xiquets comencin a familiaritzar-se amb l'anglès. Aquestes sessions a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa li han servit per posar en pràctica anys d’experiència en la docència amb xiquets i en l'estimulant món de la pedagogia infantil.

- D’on surt la teva afició per interpretar històries en anglès als més menuts?

Vaig ser mare fa 7 anys i per concilació laboral vaig deixar la docència a l’acadèmia d’anglès on treballava. Passat el temps tenia moltíssimes ganes de tornar a tenir contacte amb els xiquets. I el fet d’haver tingut fills m’ha ensenyat moltes coses sobre l’aprenentatge infantil, que ara poso en pràctica.

- Perquè els contes ajuden en l’aprenentatge de l’anglès?

Molt aviat vaig comprovar que amb xiquets de 3 anys podia fer la classe integrament en anglès i sense interupcions. Als tres anys es dona un aprenetatge de llengua materna. No entenen tot el que estàs dient (ni en català ni en anglès) però capten algunes paraules i es fan la idea del sentit de la frase. A l’acadèmia vaig especialitzar-me en la docència dels més menuts i vaig desplegar una didàctica molt personal. Una de les activitats més recurrents era el conte perque em permetia interactuar amb ells en anglès.

- Què ha de tenir un conte perquè capti l’atenció dels xiquets?

Primer de tot ha de ser una història fàcil d’entendre. I també és molt important que els menuts puguin implicar-se en la història. L'han de fer seva. Per això, és molt important que hi hagi un personatge, una frase o algún símbol que capti la seva atenció. Jo de vegades els faig repetir alguna paraula o expressió perque això els serveix d'esquer per entrar en la història.

- Suposo que les històries dels contes influencien molt la manera que tenen els xiquets de veure la vida...

Sí, els contes són el reflex de la ideologia de la societat. Encara ara tenen molt de pes els clàssics occidentals que repeteixen les mateixes estructures. Princesa que troba príncep o xiquet pobre que no acaba de trobar el seu lloc a la vida. Però és curiós com la mateixa història aquí s’explica d’una manera i a Gran Bretanya d’una altra.

- T’agrada que els contes sempre tinguin un final feliç?

N’explico molts que acaben bé, però sóc partidaria que els xiquets no tinguin una visió massa ensucrada de la realitat. Han de saber que molts cops les coses no són com ens agradarien.

- Com és el procés de preparar-te la interpretació d’un conte?

Primer elegeixo la historia. Els meus fills m’ajuden molt. Jo ja sé quins llibres els emocionen. Després el llegeixo moltes vegades per fer-me’l meu i finalment em preparo la posada en escena. He optat per no usar material audiovisual perque els xiquets em tinguen a mi com a referència i no la pantalla. Normalment intento portar objectes relacionats amb el conte perque a través del tacte i de l’olor puguin summergir-se en la història.

Autoria: Anna Zaera

Fotografia: Anna Zaera

Saint George/Jordi, and the art of giving books and roses

2011-04-23T09:48:00.000+02:00

Today is the 23rd of April - a very special day in Catalonia. The Catalans’ Patron Saint happens to be Saint Jordi (or George in English). Yes, the guy who killed the dragon. Jordi was a Roman soldier born in Palestine in the 3rd century AD who later converted to Christianity. Although the first documented writings of the dragon incident state that it happened in Libya, the Catalans believe it actually happened in the town of Montblanc in Catalonia. They may have a point as I can vouch that there are definitely no dragons currently living in Montblanc.
Jordi finished the dragon off with his lance, and from the wound the dragon’s blood spilled out and amazingly turned into a beautiful red rose.

Nowadays in dragon-free Catalonia, it is customary to walk the streets on this day with your family looking at the many open-air book stalls set out, as the Catalans celebrate this day by giving books and roses to their lovers/partners. Tradition dictates books for men and roses for women, though many men give both a book and a rose to their “better half”. It is an extremely beautiful, cultural and peaceful celebration. There are many public poetry recitals and book-readings today too alongside other literary events. Many countries have also tried copying this idea of a “book giving day”, and in 1995 UNESCO declared 23rd April to be World Book Day (even though, for reasons better known to themselves, the UK celebrates its “World” Book Day in March!).

This day has many literary connections. Cervantes was born, and died, on the 23rd April, and Shakespeare also died on this date – but as the English and Spanish used different calendars back then, these “23rd”s were not exactly the same day, if that makes sense!
Click here for more info regarding this celebration.

Time for a story

2011-04-22T12:22:00.003+02:00

Entre els molts llibres ebrencs que podriem recomanar per demà (i per tot l'any), no podem oblidar aquests. Escrits per dos professores de l'Escola del Temple, el millor que podem fer és ajuntar el text que ha escrit una d'elles, l'Estrella, al web d'acitivitats ebrencs par excellence, SurtDeCasa:

Tinc el goig de presentar-vos aquesta col·lecció d’àlbums il·lustrats en anglès (totalment!), amb lèxic i estructures molt senzilles i que, tanmateix, ens conten cadascun una història diferent.

El llenguatge que hi trobem és el que cal assolir amb els més petits que comencen a aprendre la llengua anglesa. Els personatges i els arguments resulten especialment atractius per als nens d’aquestes edats: una sardina enamorada, un porquet fent amics, un ninot de neu a la recerca d’un nas com cal... Sempre hi ha un toc de misteri (què ens trobarem al tombar el full?) i un rerafons que ens permetrà reflexionar i aprendre a ser millors persones.

Cada llibre inclou un CD amb el conte per escoltar i una cançó relacionada per a cantar i ballar. Així que, ja sabeu, a buscar (i a trobar!!) “una estona per a un conte”.

Col.lecció: Time For A Story
Autores: Anna Panisello i Estrella Ramon
Il.lustradors: Marta Costa, Óscar Julve, Lluís Farré, Africa
Fanló, Maria José Aoíz i thePAPERkids.com
Edita: Combel

Dijous - contes de petits i de grans ...

2011-03-30T09:47:00.001+02:00

Aquest dijous, dia 31, tornem a col·laborar amb la biblioteca de Tortosa, amb una sessió de conta-contes en anglès. Especialment recomanat per xiquets de 4 a 8 anys, però segur que a qualsevol jove, o gran, també li agradarà! A les 18.00 la Sílvia ens explicarà un conte de tota la vida, la historia de Rapunzel, i desprès, un de més modern – el Mr Wrong, de la sèrie de llibres dels Mr Men.

....

Més tard, a les 19.30, al mateix lloc, l’autor Jesús M. Tibau ens presentarà el seu nou llibre de contes (per a grans ... o no tan grans!), “I un cop de vent els despentina”. Per més informació, fem clik aquí.

Bookcrossing a Tortosa, dia 5 de març

2011-03-02T10:13:00.000+01:00

Wikipedia ens diu: El bookcrossing (passallibres) consisteix en deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar.

L'autor ebrenc Jesús M. Tibau ha organitzat la 2a jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa, que tindrà lloc el proper 5 de març, durant la qual alliberarà un centenar de llibres, amb la col·laboració de diverses editorials i de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

També ens proposa que aprofitem el mateix dia per a alliberar aquells llibres que ja només pleguen pols a casa i, així, donar-los una segona vida. Com més serem ...

Per més detalls, mirem al seu bloc.

Saint David's Day

2011-03-01T21:31:00.000+01:00

The first of March is Saint David's Day. Saint David is the patron saint of Wales. Legend has it that he was a Welsh preacher and religous official, who died on 1st March 589.

This day is widely celebrated in Wales with different events and public parades. Many events include singing and poetry reading. It is also quite common to wear a daffodil or leek on your jacket, two very Welsh symbols.

Many people eat cawl on this day - a kind of soup usually made with lamb and leek.

Language learning is good for you

2011-02-25T10:03:00.000+01:00

This interesting article from Science Daily may encourage language learners not to give up!

People who speak more than two languages may lower their risk of developing memory problems, according to a study released today that will be presented at the American Academy of Neurology's 63rd Annual Meeting in Honolulu April 9 to April 16, 2011.

It appears speaking more than two languages has a protective effect on memory in seniors who practice foreign languages over their lifetime or at the time of the study," said study author Magali Perquin, PhD, with the Center for Health Studies from the Public Research Center for Health ("CRP-Santé") in Luxembourg. Perquin is helping to lead the MemoVie study which involves a consortium of partners from different hospitals and institutions.

The study involved 230 men and women with an average age of 73 who had spoken or currently spoke two to seven languages. Of the participants, 44 reported cognitive problems; the rest of the group had no memory issues.
Researchers discovered that those people who spoke four or more languages were five times less likely to develop cognitive problems compared to those people who only spoke two languages.
People who spoke three languages were three times less likely to have cognitive problems compared to bilinguals. In addition, people who currently spoke more than two languages were also four times less likely to have cognitive impairment. The results accounted for the age and the education of the participants.

"Further studies are needed to try to confirm these findings and determine whether the protection is limited to thinking skills related to language or if it also extends beyond that and benefits other areas of cognition," said Perquin.
The research was conducted in Luxembourg, where there is a dense population of people who speak more than two languages.
The MemoVie study was supported by The National Research Fund (FNR) from Luxembourg.

Complete article here.

Presentació del nou llibre de Matthew Tree a Tortosa

2011-02-14T11:19:00.001+01:00

Presentació del llibre de Matthew Tree

Negre de merda! El racisme explicat als blancs.
A càrrec de Jesús M. Tibau
La 2 de Viladrich
18 de febrer de 2011, 19.30 h.

Aquest assaig personal aclareix què és el racisme, d'on ve i per què. Parla dels que hi creuen i de les seves víctimes. Distingeix entre el racisme envers els col·lectius humans considerats inferiors (a la secció 'Negres, etcètera') i als col·lectius humans considerats intel·ligents però malèfics (al capítol 'Jueus, etcètera'). S'hi descriuen alguns exemples, sovint poc coneguts, del que passa quan el racisme es posa en pràctica, concretament a Anglaterra, als Estats Units, a l'Europa de mitjan segle XX i a Catalunya. També ofereix una explicació històrica de l'aparent 'superioritat' dels europeus (la font principal de tantes actituds racistes).

Xiuxiuejava, She whispered

2011-02-11T10:16:00.003+01:00

Thanks to the Col·lectiu Emma we have found this delightful article published in Granta by the poet and translator, Rowan Ricardo Philips.

Translation, at the best of times, should be a form of welcome. But for me, translating from Catalan into English sometimes feels more like a form of farewell. As I work I feel both languages equally alive, equally limber; equally conversant, competitive and playful. At these moments I am free from the immense gravitational pull of English and free from the centric tug of Spanish. If only, I think to myself in the middle of a translation, I could keep both the banality of ‘she whispered’ and the absurd beauty of the original word xiuxiuejava, how by a strange twist of fate the two words strongly hint at a rhyme, how simply cool the rangy assonance of a phrase as plain as ‘Ah! Ho haveu vist?’ (‘Ah! Have you seen it?’) is for the mouth and the mind.

Has a more beautiful language ever flowered from Vulgar Latin than Catalan? This naked joy gained from the simultaneity betwixt and between two languages is the translator’s great pleasure and also, eventually, the translator’s great and inevitable loss. With Catalan I feel that loss rather sharply as the English version further comes into focus, options discarded, everything soon ossifying into the final draft and subsequent published translation. This is in part due to Catalan’s diaphanous literary status and our sad tendency to settle for the illusion of a single-tongued Spain: a mirage of a house with Castilian spackling its holes like sores. The result has been a very visitable but not entirely visible Spain. And now with economic crises everywhere you turn and fewer people visiting, Spain is clearly not well. It has sold itself until prosperous and now has spent itself to quick ruin. Let’s hope this is temporary. In the meantime, we readers should take this opportunity to get a better view inside of this imagined house. We should strip the walls and look at Spain as Spain really is, not as it’s practical for us to pretend it to be. Translation from the Catalan – as well as from Basque, Galician and the other languages of the peninsula – is one of the most useful and poignant vehicles through which to do so.

Yet translation by itself solves little. The work of translation is to act out everything and explain nothing. As your skin is not an explanation of who you are, a translation is hardly an explanation of another culture. I translate from Catalan to English not so that the latter stands in for the former but to encourage the English-language reader that much closer to Catalan culture. The rest is up to the will of the reader. May she or he strive to be a citizen of the world. This is precisely why translation is a form of farewell: it demands a letting go.

Tyrants have tried, legislators have tried – but nothing can glean a language from the face of the earth like translation. And thus although translation is essential to knowing who we are, how we live and what we have achieved, it should never become under any circumstances what will suffice.

Story-telling in English at Tortosa library

2011-02-01T08:32:00.000+01:00

Tortosa public library offers many more activities than mere book-lending. Reading clubs are organised monthly at all levels, and in different languages. There are also oral story-telling sessions in Catalan and English every month. This month we have had the pleasure of being able to collaborate with these initiatives, with Silvia telling the tales of Chicken Licken and The Little Red Hen last Thursday.

We enjoyed it immensely, and so did the 27 children who came along to the activity. A very interesting introduction to English for these little minds, and hopefully an encouragement to read and enjoy more English.

This photo and more can be found at the library's blog page.

Conta-contes en anglès a la biblioteca

2011-01-26T09:21:00.000+01:00

La biblioteca de Tortosa, en la mateixa línia que les biblioteques de Catalunya, ofereix una amplia gamma de serveis dedicats a la lectura i tot allò que faci referència als llibres. Cada mes hi ha clubs de lectura en diverses llengües, alguns orientats al públic en general, altres a la gent més jove, o a gent que encara està aprenent l’idioma en qüestió. Sovint també s’ofereixen conta-contes per als més petits, en català, anglès, francès ... Tot això i molt més - Podeu consultar l’agenda al bloc de la biblioteca.

Com que nosaltres ens ho passem d’allò més bé cada cop que anem a algun d’aquests actes, ens fa molta il·lusió col·laborar amb la sessió de contes en anglès d’aquest mes de gener. La Sílvia explicarà un parell de contes tradicionals en anglès el dijous dia 27 a les 18.00. Hi esteu tots invitats, especialment els més petits de la casa!

El Ladrón de Cerebros

2010-12-11T09:10:00.000+01:00

En El Ladrón de Cerebros, l'autor ebrenc, Pere Estupinyà, se infiltra en los principales laboratorios y centros de investigación del mundo con el objetivo de robar el conocimiento de los verdaderos héroes del siglo XXI —los científicos— y compartirlo con sus lectores.

Pere Estupinyà es un químico y bioquímico que abandonó su doctorado en genética para dedicarse a la difusión del conocimiento científico. Fue guionista y editor del programa «Redes» de TVE durante 4 temporadas y profesor de "Ciencia, Tecnología y Sociedad" en la Universidad Ramon Llull. Ha escrito sobre ciencia en El País, Público, El Mundo, La Vanguardia, o la revista Muy Interesante entre otras publicaciones.

En 2007 pasó un año en el Instituto Tecnológico de Massachusetts y la Universidad de Harvard con la prestigiosa beca Knight de periodismo científico. Actualmente reside en Washington DC donde trabaja en los Institutos Nacionales de la Salud de EEUU, analiza el periodismo científico en América Latina para el Knight Tracker en español del MIT, ejerce como consultor en la Organización de Estados Americanos y el Banco Interamericano de Desarrollo, imparte conferencias, cursos de comunicación científica, y alimenta el blog en El País "Apuntes científicos desde el MIT". (Información de la pagina web).

El proper dimecres, dia 15 de desembre, a les 7,30 de la tarda, a la Sala d'Adults de la Biblioteca d'Amposta, podreu gaudir de la xerrada entre l'autor i el neuròleg, Mario López, dins de la presentació del llibre.

John Lennon

2010-12-08T23:09:00.003+01:00

John Lennon died 30 years ago today. Apart from his music, John also wrote poems and short texts, playing with words to create surreal nonsense. They show us that, however big a legend he became, he would always retain his sense of humour. Here are a couple of extracts from one of his books, In His Own Write.

I was bored on the 9th of Octover 1940 when, I believe, the Nasties were still booming us led by Madalf Heatlump (Who had only one). Anyway, they didn't get me. I attended to varicous schools in Liddypol. And still didn't pass-much to my Aunties supplies. As a memebr of the most publified Beatles me and (P, G, and R's) records might seem funnier to some of you than this book, but as far as I'm conceived this correction of short writty is the most wonderfoul larf I've ever ready.
God help and breed you all.

...

A Surprise for Little Bobby
It was little Bobby's birthmark today and he got a surprise. His very fist was lopped off, (The War) and he got a birthday hook!
All his life Bobby had wanted his very own hook; and now on his 39th birthday his pwayers had been answered. The only trouble was they had send him a left hook and ebry dobby knows that it was Bobby's right fist that was missing as it were.
What to do was not thee only problem: Anyway he jopped off his lest hand and it fitted like a glove. Maybe next year he will get a right hook, who knows?

...

I Sat Belonely, I sat belonely down a tree,

humbled fat and small.

A little lady sing to me

I couldn't see at all.
I'm looking up and at the sky,

to find such wonderous voice.

Puzzly, puzzle, wonder why,

I hear but I have no choice.
'Speak up, come forth, you ravel me',

I potty menthol shout.

'I know you hiddy by this tree'.

But still she won't come out.
Such sofly singing lulled me sleep,

an hour or two or so

I wakeny slow and took a peep

and still no lady show.
Then suddy on a little twig

I thought I see a sight,

A tiny little tiny pig,

that sing with all it's might

'I thought you were a lady',I giggle, - well I may,

To my surprise the lady,

got up - and flew away.

La Experienica Fluviofeliz

2010-12-03T08:39:00.000+01:00

Presentació a càrrec de Manolo Tomàs del llibre ‘Una nueva cultura del agua y de la vida. LA EXPERIENCIA FLUVIOFELIZ’ de Francisco Javier Martínez Gil.

A més de la presència i les paraules de l’autor, també comptarem amb la música i la veu de Montse Castellà.

A la llibreria “la 2 de Viladrich”, de Tortosa, el dissabte 4 de desembre a les 7 del vespre.

Presentació del Mountain Walking in Southern Catalonia

2010-11-27T21:27:00.003+01:00

Dilluns, 19.30, presentació del llibre Mountain Walking in Southern Catalonia a la biblioteca de Tortosa.

Philip and Vivien Freakly have written a guide to walking in the mountains of the Ebre region, in English. It will be presented in public in Tortosa library on Monday at 19.30.

Black Friday

2010-11-26T09:02:00.000+01:00

The day after Thanksgiving Day is known as Black Friday. It is traditionally the first day of the US Christmas shopping season with many shops extending their opening hours and offering special promotions.

There are two possible origins of its name. Many claim it is due to the intense traffic jams caused by shoppers, while others claim it is often a day that shopkeepers actually move "into the black" - that is, they start making profits.

Happy shopping!

Thanksgiving Day

2010-11-25T21:54:00.003+01:00

Thanksgiving Day is celebrated in the USA on the fourth Thursday in November. It is a celebration which goes back to the 17th century, the time when the first pilgrims to reach American shores gave thanks to God for surviving the winter. The story goes that the celebration consisted of a three-day feast shared by pilgrims and native Americans alike.

Nowadays many people take a four-day weekend and the main feature of the celebrations are large family meals with turkey, vegetables, pumpkin pie and other traditional foods.

Another well-known aspect of the day, thanks to Hollywood and numerous films, is the parade held in New York by Macy's department store - a clue that Christmas is just around the corner!

Conta-contes en anglès

2010-11-25T11:50:00.004+01:00

Continuing with the intense calendar of activities organised by Tortosa's library, today is the turn of the story-telling in English. At 6pm, a famous fairy tale will be told, and acted out, by the library's collaborators. Aimed at 4 to 8 year olds, but I'm sure all ages would enjoy it.

Remembrance Sunday

2010-11-14T09:07:00.001+01:00

Many learners of English ask why most British people appearing on the news this week are wearing this red flower.

World War I finished at 11 o'clock in the morning, on the eleventh day of the eleventh month, 1918. British people commemorate this event every year on the second Sunday in November, Remembrance Sunday. On this day, we remember and pay our respects to those who lost their lives in both World Wars, and other conflicts which have happened since then.
Solemn and emotive services are held at War Memorials in towns all over the UK, with a two-minute silence at 11am.

The red poppy flower was chosen as a symbol for this day as they bloomed all over the blood-drenched battle fields of France. They are made of paper and plastic and "sold" for a voluntary donation which goes to charities devoted to ex-servicemen, disabled soldiers, army widows and so on.

In Flanders fields the poppies blow

Between the crosses, row on row,

That mark our place; and in the sky

The larks, still bravely singing, fly

Scarce heard amid the guns below.

We are the Dead.

Short days ago

We lived, felt dawn, saw sunset glow,

Loved and were loved, and now we lie,

In Flanders fields.

Take up our quarrel with the foe:

To you from failing hands we throw

The torch; be yours to hold it high.

If ye break faith with us who die

We shall not sleep, though poppies grow

In Flanders fields.

John McCrae

Confusing English (1)

2010-11-08T08:05:00.001+01:00

Sentences or expressions which may or may not confuse learners of English (or even English learners), no.1:

The children were playing up downstairs.

Bonfire Night

2010-11-05T07:24:00.000+01:00

On November 5th we celebrate Bonfire Night (or Guy Fawkes Night) in England. This celebration commemorates the failure of the Gunpowder Plot ...

In 1605 a group of Catholics tried to blow up the Houses of Parliament and kill the Protestant King of England, King James I, with the aim of replacing him with a Catholic head of state.

However, the plot was discovered, and the barrels of gunpowder. The plotters were arrested and executed. The most famous member of the group was their leader, Guy Fawkes.

Fortunately this celebration has lost its anti-catholic connotations over the centuries and is now a great night out to blow away the winter blues. People build huge bonfires in gardens and public parks. Children traditionally make an effigy of Guy Fawkes (called "a guy") and used to drag him around the streets asking for money from passer-bys ("a penny for the guy"). When the bonfire is lit, everyone gathers around and the "guy" is thrown on to be burnt. Firework displays are very common. And, as with all great festivities, plenty of treats are consumed - jacket potatoes, toffee apples, pie and peas ...

Poems on Water

2010-10-15T07:09:00.003+02:00

Blog Action Day 2010 deals with the issue of water.

Water, that wonderful but elusive element, which says so many things to each and every one of us. Below we offer our humble contribution to the day’s thoughts and reflections, with two poems talking about water, one in English and one in Catalan.

The Old Men Admiring Themselves In The Water
I heard the old, old men say,

'Everything alters,

And one by one we drop away.'

They had hands like claws, and their knees

Were twisted like the old thorn-trees

By the waters.

I heard the old, old men say,

'All that's beautiful drifts away

Like the waters.

WB Yeats

Cançó de Pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà…
Gotes de pluja, gardènia que es bada…
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets…
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna…
No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

Are dying languages worth saving?

2010-09-20T09:15:00.000+02:00

An interesting article from the BBC website:

Are dying languages worth saving?

Language experts are gathering at a university in the UK to discuss saving the world's endangered languages. But is it worth keeping alive dialects that are sometimes only spoken by a handful of people, asks Tom de Castella?
"Language is the dress of thought," Samuel Johnson once said.
About 6,000 different languages are spoken around the world. But the Foundation for Endangered Languages estimates that between 500 and 1,000 of those are spoken by only a handful of people. And every year the world loses around 25 mother tongues. That equates to losing 250 languages over a decade - a sad prospect for some.

This week a conference in Carmarthen, Wales, organised by the foundation, is being attended by about 100 academics. They are discussing indigenous languages in Ireland, China, Australia and Spain.
"Different languages will have their quirks which tell us something about being human," says Nicholas Ostler, the foundation's chairman.
"And when languages are lost most of the knowledge that went with them gets lost. People do care about identity as they want to be different. Nowadays we want access to everything but we don't want to be thought of as no more than people on the other side of the world."

Apart from English, the United Kingdom has a number of other languages. Mr Ostler estimates that half a million people speak Welsh, a few thousand Scots are fluent in Gaelic, about 400 people speak Cornish, while the number of Manx speakers - the language of the Isle of Man - is perhaps as small as 100. But is there any point in learning the really minor languages?

To continue reading the full article, please click here.

Un llibre, un lector

2010-09-19T08:21:00.000+02:00

El passat mes de juliol la Fundacc va publicar el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura amb interessants dades sobre el consum de cultura en català. Aquí hi podem llegir una notícia al respecte. Personalment, però, el més xocant va ser aquesta frase amb la qual la Fundacc defineix qui és un lector:

“l'enquesta considera lector qui llegeix un llibre a l'any” ...

British English and Australian English (1)

2010-09-17T08:16:00.001+02:00

The English language is spoken in many parts of the world and for various historical and cultural reasons, differences often occur between British English and the English of a specific country or region. We have already looked at some differences between the English spoken in the UK and the USA. Today we offer a few examples of Australian English – bearing in mind, though, that some of them are quite colloquial.

UK – farm; Australia – station

UK – field; Australia – paddock

UK – Good morning; Australia – Good Day (pronounced G’Day)

UK – horse; Australia – neddy

UK – beer; Australia – amber liquid

UK – mosquito; Australia – mozzie

UK – sausage; Australia – snag

UK – excellent; Australia – tops

And my personal favourite – apparently Australians refer to tight-fitting swimming trunks as “budgie smugglers”!

Presentació de Plantes del Port, en anglès

2010-09-16T08:45:00.001+02:00

Divendres dia 17 a les 19.30 al Centre del Parc Natural dels Ports, Roquetes, tindrà lloc la presentació de la traducció a l’anglès dels llibres Plantes del Port, del Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre.

Plantes del Port is a reference book in three volumes covering the amazing flora to be found in the local mountains, near Tortosa, known as El Port. A translation into English has now been published and will be presented in public on Friday the 17th at 19.30 at the El Port Natural Park’s centre in Roquetes.

British English and north-American English (3)

2010-09-15T08:13:00.000+02:00

Apart from vocabulary, there are other small differences between these two versions of the English language. One question is spelling with American English often offering a simpler option. For example, color instead of colour, or traveling instead of travelling. Prepositional differences include examples such as “on the weekend” (USA) instead of “at”, or “on the team” instead of “in”, or “Will you write me?” instead of “Will you write to me?”

American English sometimes uses the Past Simple where British people would use the Present Perfect. For instance, “I lost my key”, rather than “I’ve lost my key”; “I didn’t tell him yet” rather than “I haven’t told him yet”, or “I just saw her” rather than “I’ve just seen her”.

To finish this brief glimpse into these interesting differences, we would just like to point out that the verb “to enjoy” seems to have evolved and become intransitive even in the UK thanks to Hollywood and its tendency to cry out “Enjoy!” with no one asking “Enjoy ... what?”.

British English and north-American English (2)

2010-09-14T08:26:00.001+02:00

As we said in an earlier post, there are some differences in the use of the English language in the United Kingdom or in the USA. Here are a few more examples (with thanks to fellow bloggers):

UK – nappy; USA – diaper

UK – bonnet (of a car); USA – hood

UK – boot (of a car); USA – trunk

UK – windscreen (of a car); USA - windshield

UK – autumn; USA – fall

UK – petrol; USA – gas

UK – underground (the Tube in London); USA – subway

UK – subway; USA – underpass

UK – sweets; USA - candy

Setmana del Llibre en Català

2010-09-06T09:16:00.000+02:00

Del 10 al 19 de setembre, es celebra la 28ª Setmana del Llibre en Català. Més informació aquí.

75 years of Penguins

2010-07-30T09:56:00.002+02:00

This year sees the 75th anniversary of the Penguin book publishers. Simple designs, quality production, classic and modern books, all at a reasonable price ... who hasn't got shelves and shelves of these little black and white book-lovers?

Here is an interesting article from the BBC.

Cristòfor Despuig

2010-07-25T15:45:00.002+02:00

Fent cas de la ben encertada proposta de Jesús Tibau, dedicarem un escrit a l’escriptor Tortosí del segle XVI Cristòfor Despuig. En aquests dies que Tortosa celebra la festa del Renaixement val molt la pena recordar que l’il·lustre cavaller Despuig, ja defensava fervorosament la llengua catalana en una època de transculturació i substitució progressiva en favor del castellà.

“Lo escàndol que jo prenc en véurer que per avui tan absoutament s’abraça la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altres temps no donaven lloc ad aquest abús los magnànims Reis d’Aragó. I no dic que la castellana no sie gentil llengua i per tal tinguda, i també confesse que és necessari saber-la les persones principals, perquè és la espanyola que en tota Europa se coneix. Però condemne i reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè d’açò se pot seguir que, poc a poc, se lleve de rael la de la pàtria, i així pareixeria per los castellans conquistada.”
Cristòfor Despuig. Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557?).

És certament curiós que després de gairebé cinc segles les seves paraules encara estiguen carregades de sentit i siguen vàlides a la societat en què estem vivint.

(foto de Conficon)

Jesús Moncada - The Towpath

2010-06-13T08:52:00.000+02:00

Ens apuntem a aquesta nova proposta de col·laboració blocaire: fer un homenatge a Jesús Moncada, avui, 13 de juny, en commemoració del 5è aniversari de la seva mort.
Fa un parell de mesos vam fer un apunt amb les primeres paraules del Camí de Sirga traduides a l'anglès (per Judith Willis, any 1994). Avuí continuem ...

To commemorate the fifth anniversary of Catalan author Jesus Moncada's premature passing away, many bloggers are today publishing something related to his work. Two months ago we posted the first few lines of his novel The Towpath in their English translation. Here's how the story continues ...

The first in chronological order - though not the most poignant - related how the clock on the belfry had stopped the previous evening against a louring backdrop of purple and sickly yellow storm-clouds streaked with black. For the chronicler this was a clear omen of what was to pass on the morrow, a sign that the past was gone for good. Another lurid account which described the night that followed this uncertain dusk was full of suspense: it mirrored indoors as the townspeople prayed that dawn should not break. The most vivid of all these recollections, however, was of the sinister bang on Horseshoe Hill at eleven o'clock the next morning; according to the chronicle, the townsfolk were profoundly shaken by the onset of the disaster.
These accounts were certainly all very impressive. But this wasn't the only factor they had in common; there was something else, something of maybe no significance, and yet it helps explain what happened that ill-starred day. They were also all, without exception, completely false.
...
I en català ...
El primer des del punt de vista cronològic, tot i que no resultava el més patètic, recollia l'aturada del rellotge del campanar esdevinguda la vigília enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres; segons el cronista, l'avaria era una premonició clara del que havia de passar l'endemà, un anunci del final inexorable del vell temps. L'angoixa es feia esborronadora en la descripció, deguda a un altre testimoni, de la nit a què havia donat pas la incertesa del crepuscle: la crònica parlava del silenci espès en els carrers deserts, silenci que volia reflectir el de la gent tancada a casa, pregant perquè no trenqués el dia. Tanmateix, entre les evocacions, la més colpidora era la del retruny sinistre de les onze del matí següent a la Baixada de la Ferradura: segons la crònica, els vilatans van sentir-se sotragats fins al moll de l'os pel començament del desastre.

Certament els testimonis resultaven impressionants. Ara bé, aquesta no era l'única característica que tenien en comú; en compartien una altra, potser insignificant però prou esclaridora del que va passar aquell dia nefast: tots, sense excepció, eren també absolutament falsos.

L'Hora del Lector

2010-06-11T11:44:00.001+02:00

Avui al canal 33, el programa L’Hora del Lector parlarà de traduccions. Aquí teniu l’informació del programa:
Els traductors al català Anna Casassas, Dolors Udina i Xavier Pèmies seran els convidats de "L'hora del lector", on debatran sobre el moment actual de la traducció, amb el presentador i director del programa, Emili Manzano. Anna Casassas ha traduït, entre d'altres, obres de Jan Potocki, Claudi Magris, Giani Stuparich, Philippe Claudel, Victor Hugo, Honoré de Balzac.

Per més informació podeu mirar el web, o el bloc.

A Kiwi on the Costa Brava

2010-06-09T09:42:00.003+02:00

There have been many books written by English-speakers living in Spain, France and Italy, full of amusing anecdotes and insights into the so-called Mediterranean culture. However, very few have been written about Catalonia. In today's Catalan newspaper, El Punt, they interview Jonathan Stark, a "Kiwi" (New Zealander), who lives here and has just published A Kiwi on the Costa Brava. Most on-line bookshops stock it if anyone wants to know more about the life of Catalans (from a different point of view).

Here's the publicity blurb describing the book:

"Why is 9/11 more important to Catalans? Who was Wilfred the Hairy? When is a wolf’s fart edible? Why are bumper stickers of donkeys ubiquitous in Catalonia? What explains the ambivalence of many Catalans to their war generation? Why does Football Club Barcelona have the English flag on its emblem? Does black rice taste better than it sounds?

The answers to these and many other pertinent questions are revealed in A Kiwi on the Costa Brava, Jonathan Stark’s sympathetic account of a typical summer on Catalonia’s most famous coast. It begins with him and his Catalan wife returning to the Costa Brava to discover their summer business in crisis just as the season is about to begin. Finding solace in Mediterranean cuisine, breezy terraces and historic landscapes, they witness the yearly transformation that the Costa Brava undergoes with the arrival of millions of foreign and domestic holidaymakers. Simultaneously the author successfully solves a local mystery, experiences ups and downs as he attempts to improve his Catalan and works on a novel set on the Costa Brava.

Anecdotal, entertaining and humorous but also informative and thoughtful, A Kiwi on the Costa Brava allows readers to gain a better insight into a region of Europe that is both fashionable and well visited, but often poorly known and frequently misunderstood."

Fira del Llibre Ebrenc

2010-06-02T22:34:00.002+02:00

Ara arriba la Fira del Llibre Ebrenc a Móra d'Ebre ...
aquí teniu el link.

Un poema de Olga Xirinacs

2010-05-13T12:16:00.003+02:00

Aquesta setmana celebran la Setmana de la Poesia a Barcelona.

Informació aquí.

No estem a Barcelona però pensem llegir poesia aquesta setmana igualment. Avui llegirem una de les poemes que més ens agrada a la nostra família, una de crancs de la Olga Xirinacs, que es pot trobar al llibre Marina/Cavall de Mar (editat per Barcanova).

Un pas enrere,
Un pas avant,
Per l’escullera
S’enfila un cranc.

Va ben armat,
Com un soldat,
I tot el cos,
El té blindat.

En una pinça,
Hi porta un ram.
Per qui deu ser,
Tan elegant?

Un altre cranc
L’està esperant,
Un pas enrere,
Un pas avant:

Roques avall,
Dalt d’un cargol,
Ballen la samba
I el rock ‘n roll.

Olga Xirinacs

Més pals a les rodes a Brussel·les

2010-05-10T23:24:00.002+02:00

Apunt del bloc del eurodiputat Oriol Junqueras ...

Se'm fa difícil explicar el que va passar ahir al Parlament Europeu. Més que res, perquè se'm remouen un seguit d'emocions, que m'impedeixen ordenar les idees. De totes maneres, ho intentaré. Intentaré explicar-ho. Ahir era dijous i, a les 17:00, la Presidència espanyola de la UE havia organitzat una taula de debat sobre la projecció de la cultura catalana a Europa. És l'única acció que ha dut a terme la Presidència espanyola de la UE pel català. L'única. Una simple taula de debat, malgrat que el català es troba en una situació anormalíssima (és la 13a llengua amb més parlants de la UE i, tanmateix, no forma part de les 23 llengües oficials de les institucions comunitàries). Per a més inri -poder hauria de dir, per a més humiliació-, el Govern espanyol volia fer la conferència en castellà. Increïble, però cert. L'única acció que la Presidència espanyola feia pel català era una conferència al Parlament Europeu en castellà, amb tots els convidats catalans havent de parlar en castellà ...

Per continuar llegint, fem clik aquí.

Non-Latin internet addresses now possible

2010-05-07T08:25:00.001+02:00

News item from the BBC, 6th May 2010.

Arab nations are leading a "historic" charge to make the world wide web live up to its name.
Net regulator Icann has switched on a system that allows full web addresses that contain no Latin characters. Egypt, Saudi Arabia and the United Arab Emirates are the first countries to have so-called "country codes" written in Arabic scripts.
The move is the first step to allow web addresses in many scripts including Chinese, Thai and Tamil ...

For complete article, click here.

El Català a Brussel·les

2010-05-05T10:10:00.003+02:00

Al bloc de l'eurodiputat Raül Romeva podem trobar aquest apunt ...

En una nova iniciativa de caràcter conjunt impulsada per diversos membres del Parlament que provenim de territoris de parla catalana, ens hem dirigit a les Comissàries Viviane Reding (que a més és Vicepresidenta de la Comissió) i Androulla Vassiliou, via carta, demanant una rectificació en relació a la recent decisió de transferir les responsabilitats de traducció en versió catalana des de l'oficina de la Comissió a Barcelona cap a la de Madrid. En la carta expressem la nostra preocupació i advertim de les conseqüències que aquesta mena de decisions comporten en relació a la promoció mde l'europeïsme en països com el nostre ...

Per continuar llegint, fem clik aquí.

Relat Encadenat

2010-04-29T21:55:00.008+02:00

Interessant initiativa al bloc Relat Encadenat ...

L'Oficina de Cooperació i Solidaritat (OCiS) amb el suport del Centre de Documentació en Cooperació i Solidaritat (CDOCS) convoca la 1a edició del Relat Encadenat que es durà a terme fins el pròxim 14 de maig de 2010.

Aquesta iniciativa té com objectiu impulsar l'escriptura d'un relat encadenat que giri al voltant de conceptes de comerç just i banca ètica, i dels seus principis: salaris dignes, no explotació infantil, respecte al medi ambient, agricultura ecològica, drets laborals dignes, igualtat d'oportunitats entre homes i dones (buscar els principis del CJ i de la Banca Ètica) amb la finalitat de reflexionar sobre les actuals injustícies del comerç internacional i les alternatives que ofereix el comerç just global i local.

....

En què consisteix? És molt fàcil, tant sols s'ha d'anar continuant el text que ja està començat i que vagi lligant amb sentit d'acord amb l'objectiu que es pretén.

Qui hi pot participar? És obert a tota la ciutadania

Extensió del text? Els participants poden escriure com a mínim 60 paraules i com a màxim 120 aproximadament.

Termini de participació? Fins el 14 de maig de 2010

...

El resultat final del Relat Encadenat es podrà llegir el dia 15 de maig, en el marc de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que es durà a terme a la plaça de l'Institut d'Estudis Il·lerdencs de Lleida, de 12h a 20:30h, en l'espai de l'Oficina de Cooperació i Solidaritat (OCiS).

Book

2010-04-27T08:36:00.000+02:00

Pàgina Ebrenca, nou bloc sobre literatura

2010-04-26T08:26:00.000+02:00

Aquests dies ha nascut Pàgina Ebrenca, un nou bloc col·lectiu de literatura i de llibres de les Terres de l'Ebre. Com diuen a la presentació:

De fet, Pàgina Ebrenca és un bloc sobre Literatura amb majúscules, tot i que la nostra vocació és especialitzar-nos en llibres i autors del territori. A més, a més, podreu trobar les principals novetats del sector i altres aspectes interessants de l'actualitat literària, així com referències sobre la presència del món dels llibres als mitjans de comunicació i a internet. Una nova aventura blocaire que emprenem al costat de l'amic i editor Jaume Llambrich, però també comptant amb la col·laboració d'escriptors del territori com Jesús M. Tibau o Emigdi Subirats, que ens han animat a tirar endavant aquesta iniciativa. Ens llegim!

The Day After

2010-04-24T16:33:00.004+02:00

Early estimates predict that close to a million books were bought yesterday in Catalonia to celebrate Saint Jordi’s Day, which at around 20 million euros represents almost 8% of the annual turnover in the book sector.

The best sellers were Se sabrà tot (Everything will be known) by Xavier Bosch and El viatge al poder de la ment (Journey to the power of the mind) by Eduard Punset, in fiction and non-fiction respectively.

Six million roses were bought too following the tradition.

The Catalan government promoted this idea of a book and a rose in London and received encouraging feedback from MPs and cultural figures who think it would be an interesting celebration to copy in the UK.

Al diari Avui: El llibre i la rosa provoquen interès a Londres com a celebració cívica.

Saint Jordi's Day

2010-04-23T09:59:00.001+02:00

Today is the 23rd of April - a very special day in Catalonia. The Catalans’ Patron Saint happens to be Saint Jordi (or George in English). Yes, the guy who killed the dragon. Jordi was a Roman soldier born in Palestine in the 3rd century AD who later converted to Christianity. Although the first documented writings of the dragon incident state that it happened in Libya, the Catalans believe it actually happened in the town of Montblanc in Catalonia. They may have a point as I can vouch that there are definitely no dragons currently living in Montblanc.

Jordi finished the dragon off with his lance, and from the wound the dragon’s blood spilled out and amazingly turned into a beautiful red rose.

Nowadays in dragon-free Catalonia, it is customary to walk the streets on this day with your family looking at the many open-air book stalls set out, as the Catalans celebrate this day by giving books and roses to their lovers/partners. Tradition dictates books for men and roses for women, though many men give both a book and a rose to their “better half”. It is an extremely beautiful, cultural and peaceful celebration. There are many public poetry recitals and book-readings today too alongside other literary events. Many countries have also tried copying this idea of a “book giving day”, and in 1995 UNESCO declared 23rd April to be World Book Day (even though, for reasons better known to themselves, the UK celebrates its “World” Book Day in March!).

This day has many literary connections. Cervantes was born, and died, on the 23rd April, and Shakespeare also died on this date – but as the English and Spanish used different calendars back then, these “23rd”s were not exactly the same day, if that makes sense!

Click here for more info regarding this celebration.

IV Fira Literària de Jesús

2010-04-13T12:21:00.003+02:00

Ja està aquí la Fira Literària de Jesús (Terres de l'Ebre). Aquí tenim més informació al bloc, i aquí es pot mirar el tríptic.

William Wordsworth

2010-04-07T09:37:00.000+02:00

One of the most famous English poets, William Wordsworth was born on this date, the 7th April, in 1770.
This is perhaps his most well-known poem, I wandered lonely as a cloud.

I wandered lonely as a cloud
That floats on high o'er vales and hills,
When all at once I saw a crowd,
A host, of golden daffodils;
Beside the lake, beneath the trees,
Fluttering and dancing in the breeze.

Continuous as the stars that shine
And twinkle on the milky way,
They stretched in never-ending line
Along the margin of a bay:
Ten thousand saw I at a glance,
Tossing their heads in sprightly dance.

The waves beside them danced; but they
Out-did the sparkling waves in glee:
A poet could not but be gay,
In such a jocund company:
I gazed---and gazed---but little thought
What wealth the show to me had brought:

For oft, when on my couch I lie
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils

2nd April - International Children's Book Day

2010-04-03T00:14:00.002+02:00

From the International Board on Books for Young People website:

Since 1967, on or around Hans Christian Andersen's birthday, 2 April, International Children's Book Day (ICBD) is celebrated to inspire a love of reading and to call attention to children's books.

Each year a different National Section of IBBY has the opportunity to be the international sponsor of ICBD. It decides upon a theme and invites a prominent author from the host country to write a message to the children of the world and a well-known illustrator to design a poster. These materials are used in different ways to promote books and reading. Many IBBY Sections promote ICBD through the media and organize activities in schools and public libraries. Often ICBD is linked to celebrations around children's books and other special events that may include encounters with authors and illustrators, writing competitions or announcements of book awards.

En castellano, desde la misma pagina web:

Dia Internacional del Libro Infantil

Desde 1967, alrededor del 2 de abril, día del natalicio de Hans Christian Andersen, se celebra el Día Internacional del Libro Infantil con el ánimo de inspirar el amor por los libros y para llamar la atención de la comunidad sobre los libros para niños.

Cada año una Sección Nacional tiene la oportunidad de ser el patrocinador internacional del día del libro infantil. Esa Sección elige un tema e invita a un autor importante del país a escribir un mensaje para los niños del mundo y a un reconocido ilustrador para el diseño de un póster. Estos se usan de diferentes maneras para la promoción de los libros y la lectura. Muchas Secciones de IBBY promueven el día del libro infantil a través de los medios y organizan actividades en colegios y bibliotecas públicas.
Con frecuencia esta celebración se une a eventos especiales como encuentros con autores e ilustradores, concursos de cuento o premios para libros publicados.

April Fools' Day

2010-04-01T12:02:00.000+02:00

April Fools’ Day is celebrated on the first of April in many countries around the world, such as the UK, the USA, France, Italy, Japan, Russia and so on. On this day we play practical jokes on each other, with even major newspapers and TV channels joining in with hoax news stories. Two of the best hoaxes the BBC has shown can be seen here and here.

No one knows the precise origins of this celebration – a few ideas are offered here at Wikipedia.

La Plaça del Diamant / The Time of the Doves

2010-03-29T09:01:00.000+02:00

La Plaça del Diamant / The Time of the Doves, was written by Mercè Rodoreda in 1962. An English translation by David Rosenthal was published in 1981 by Graywolf Press. This “powerfully written story of a naive shop-tender during the Spanish Civil War and beyond is a rare and moving portrait of a simple soul confronting and surviving a convulsive period of history”.

La novel·la La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda va ser publicada en anglès a l’any 1981 amb traducció de David Rosenthal. Així comença ...

Here are the opening lines in both languages ...

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.

Julieta came by the pastry shop just to tell me that, before they raffled off the basket of fruit and candy, they’d raffle some coffeepots. She’s already seen them: lovely white ones with oranges painted on them. The oranges were cut in half so you could see the seeds. I didn’t feel like dancing or even going out because I’d spent the day selling pastries and my fingertips hurt from tying so many gold ribbons and making so many bows and handles. And because I knew Julieta. She felt fine after three hours’ sleep and didn’t care if she slept at all. But she made me come even though I didn’t want to, because that’s how I was. It was hard for me to say no if someone asked me to do something. I was dressed all in white, my dress and petticoats starched, my shoes like two drops of milk, my earrings white enamel, three hoop bracelets that matched the earrings, and a white purse Julieta said was made of vinyl with a snap shaped like a gold shellfish.

Camí de sirga / The Towpath

2010-03-28T09:56:00.000+02:00

Having an interest in Catalan literature as well as the world of translating, from time to time we will enclose extracts from Catalan novels alongside their published English translations.
Camí de sirga /The Towpath, was written by Jesús Moncada in 1988. An English translation by Judith Willis was published in 1994 by Harvill Harper Collins. The flooding of a small Catalan town to create a reservoir on the river Ebro is the starting point of this novel which leads us through Catalonia’s recent tragic history.

La novel·la Camí de Sirga del Jesús Moncada va ser publicada en anglès a l’any 1994 amb traducció de Judith Williams. Així comença ...

Here are the opening lines in both languages...

Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.
Anys després, quan la malesa encetada aquell dia del 1970 era memòria llunyana, temps amortallat amb teranyines de boira, una crònica anònima va aplegar un feix de testimonis colpidors sobre l’esdeveniment ...

Columns and supporting walls suddenly gave way; as the house came toppling down, Horseshoe Hill reverberated with the thunderous roar of rafters and beams creaking, stairways, ceilings, coves and partitions collapsing, glass shattering and bricks and tiles smashing. And then a cloud of dust, the first of many which were to accompany the long agony that lay ahead, rose up above the town and slowly dispersed in the bright spring morning air.
Years later, when the tragedy that began that day in 1970 had become a dim memory, time shrouded in cobwebs of mist, an anonymous chronicle collated a number of moving personal accounts of the event ...

A poem - On the Ning Nang Nong.

2010-03-22T10:55:00.006+01:00

Yesterday was World Poetry Day. So, better late than never, here is our small contribution to the celebrations - one of our family favourites, On the Ning Nang Nong by Spike Milligan.

On the Ning Nang Nong

Where the Cows go Bong!

And the monkeys all say BOO!

There's a Nong Nang Ning

Where the trees go Ping!

And the tea pots jibber jabber joo.

On the Nong Ning Nang

All the mice go Clang

And you just can't catch 'em when

they do!

So its Ning Nang Nong

Cows go Bong!

Nong Nang Ning

Trees go ping

Nong Ning Nang

The mice go Clang

What a noisy place to belong

Is the Ning Nang Ning Nang Nong!!

Spike Milligan

Foreign words and phrases in English (1)

2010-03-11T09:32:00.000+01:00

The English language does not only include words with origins outside of the British Isles, such as restaurant or bungalow, but also uses “foreign” words or even complete expressions in their original language in certain situations. A few examples:

De facto (Latin), meaning in fact. Used legally to express that someone or something is in fact in a certain position even though there may be no official recognition.
Example; No one had expressed an opinion regarding organisation but he became their de facto leader.

Double entendre (French), meaning with a double meaning, often referring to wordplay and/or jokes.
Example; This writer is a master of the double entendre.

Al fresco (Italian), meaning in the open air.
Example; Let’s make the most of the long summer evenings and eat al fresco tomorrow.

Bête noire (French), meaning black beast, refers to a special hate for something/someone.
Example; Bureaucracy was his personal bête noire, as he hated red tape.

Laissez faire (French), meaning let things be - that is, something is allowed to run its free course without exterior control or interference. Often used in economics and politics.
Example; The government had a very laissez faire policy towards immigration.

The box that helped to save a language.

2010-03-08T23:07:00.002+01:00

There is a very interesting story behind this box on the BBC website, all you need to do is click here ...

... in this day and age of hard disks, satellites, and gigabytes, it’s nice to remember that sometimes the most humble of objects can also have a story to tell.

Photo – BBC/Manx National Heritage

El Govern espanyol bloqueja el català a Europa

2010-03-06T12:13:00.000+01:00

Apunt publicat aquesta setmana al bloc de l’eurodiputat Oriol Junqueras ...

El Govern de Zapatero ja ens té acostumats a fer promeses que després no compleix. Un exemple més va ser la promesa d'ampliar els àmbits en què el català es podia utilitzar a la UE. Així, el Govern espanyol va signar el 2005 acords administratius amb cinc institucions europees, entre les quals el Consell de la UE, la Comissió Europea i el Defensor del Poble Europeu, per utilitzar-hi el català. Zapatero es va fer la foto, els diaris en van parlar durant dies, i va sembla que havíem fet un gran pas endavant. Tanmateix, cinc anys més tard, el Govern espanyol incompleix -gairebé metòdicament- aquests acords.... continuar llegint aquí

Notícia: presentació de Mans de fang

2010-03-04T14:40:00.000+01:00

Presentació de la novel·la 'Mans de fang', de l'escriptora ebrenca Francesca Aliern.

L’acte tindrà lloc divendres 5 de març, a les 8 del vespre, a la sala de plens de l’Ajuntament de Xerta (Plaça Major, 13).La presentació anirà a càrrec de Maria Dolors Pascual Mola, mestra.

Continua llegint aquí.

Espejismos vistos desde el Circo Raluy

2010-03-02T10:02:00.000+01:00

En diciembre del año pasado (2009) se publicó El Secreto de los Espejismos, un pequeño libro científico en el cual su autor expone una nueva teoría sobre los orígenes o las causas de los espejismos. Está publicado en catalán, castellano e inglés – con traducción hecha por nosotros. Ver nuestros nombres en un libro siempre es una pequeña alegría.

Aparte de nuestra implicación en el libro, y la teoría, también encontramos interesante el hecho de que esta obra sea de un autor local con una profesión poco habitual –¡nos referimos al payaso Lluis Raluy, del circo Raluy! Tener la oportunidad de conocer a Lluis y charlar un rato con él en su caravana fue una experiencia única.

El libro está editado por la editorial Cinctorres, donde podréis encontrar más información.
A continuación os adjuntamos el texto de la contraportada en castellano:

Lluís Raluy Tomás baja todos los días a la pista del Circo Raluy, con su atuendo de payaso, para generar felicidad en los niños y en los mayores. Es un hombre de una sensibilidad profunda manifestada en campos diversos, como la pintura y la música. Y, a la vez, debajo de su aspecto callejero descuidado cuando no está en la pista, se esconde una mente privilegiada para la especulación matemática y una capacidad didáctica nada frecuente entre los que se dedican a estas materias. El presente libro es una prueba fehaciente de lo que decimos. La editorial Cinctorres Club ya ha publicado la edición en inglés de una obra fundamental de nuestro autor: Ingeniosa teoría del Espacio y del Tiempo. Y se está trabajando en la segunda edición de la obra: Ámbito de los números primos, su estructura y distribución - conjetura de Goldbach, que también ha sido traducida al inglés.

Foto cedida por Jorge Lizana.

Topònims de Catalunya

2010-02-28T08:58:00.000+01:00

A www.3cat24.cat podem trobar la notícia sobre el nou nomenclàtor de topònims que inclou, per primer cop, la transcripció fonètica dels noms de tots els pobles catalans.

Berga, Flix, Puig-reig, Vall-llobrega o Santa Perpètua de Mogoda són alguns dels noms de municipis que poden ser complicats de pronunciar per a alguns catalans.... per continuar llegint, pitgeu aquí.

Dos llibres

2010-02-27T08:25:00.000+01:00

Últimament hem llegit dos llibres que parlen de llibres i el món de la literatura, que podem recomanar.

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de la Mary Ann Shaffer, explica com un grup de gent de l’illa de Guernsey va poder sobreviure i aguantar l’ocupació alemanya durant la segona guerra mundial gràcies al club literari que van organitzar.

El Cas Jane Eyre de Jasper Fforde és una història de detectius però amb la peculiaritat que passa en un món alternatiu al que tenim, on la literatura i el respecte per ella té més o menys la mateixa importància que el futbol té per a nosaltres avui dia! Per això hi ha policies especialitzats en crims contra la literatura. La protagonista, Thursday Next, és una d’aquestes detectius i en aquest llibre ha d’investigar el segrest d’un personatge d’algun llibre clàssic.

Notícies ebrenques

2010-02-25T21:39:00.001+01:00

Algunes noticies literàries de les Terres de l’Ebre...
Demà, divendres 26 de febrer, l’autor Jesús M. Tibau presenta el seu llibre Una Sortida Digna a la biblioteca d’Amposta a les 19.30.

El dissabte 27, tenim la 1ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, a Vall-de-roures. Més informació aquí.

Ja coneixem data per a la Fira Literària “Joan Cid i Mulet” a Jesus, Tortosa. Serà els dies 16, 17, i 18 d’abril.

I, last but not least, els jóvens tenen fins el 23 d’abril per participar en el VI Concurs de Relats Curts a Internet per a Jóvens de la Fira del Llibre Ebrenc. Clik aquí.

Another joke

2010-02-23T09:26:00.000+01:00

And here is a joke which puzzles even the best learners of English as a second language. As with many jokes, it too has been around for some time but we were recently reminded of it as it is mentioned in Mark Haddon’s excellent novel The Curious Incident of the Dog in the Night-time.
Most jokes lose their value and humour when explained but for anyone who struggles with this, we shall leave an explanation in the comments in a couple of days!

Joke: His face was drawn, but the curtains were real.

A joke to help with your English

2010-02-22T08:53:00.000+01:00

A good sense of humour is often needed by those wishing to learn English! Firstly to face up to years of study and learning, a smile may lighten the load. Secondly, and more seriously, jokes often help us to understand the ins and outs of the language so hard to pick up on.

The following joke has been doing the rounds for some time now (we just re-found it here), and helps to appreciate the difficulties with spelling and pronunciation in English. Hope you enjoy it!

The European Commission has just announced an agreement whereby English will be the official language of the European Union rather than German, which was the other possibility. As part of the negotiations, the British Government conceded that English spelling had some room for improvement and has accepted a 5-year phase-in plan that would become known as "Euro-English".

In the first year, "s" will replace the soft "c". Sertainly, this will make the sivil servants jump with joy.

The hard "c" will be dropped in favour of "k". This should klear up konfusion, and keyboards kan have one less letter.

There will be growing publik enthusiasm in the sekond year when the troublesome "ph" will be replaced with "f". This will make words like fotograf 20% shorter.

In the 3rd year, publik akseptanse of the new spelling kan be expekted to reach the stage where more komplikated changes are possible. Governments will enkourage the removal of double letters which have always ben a deterent to akurate speling.

Also, al wil agre that the horibl mes of the silent "e" in the languag is disgrasful and it should go away.

By the 4th yer peopl wil be reseptiv to steps such as replasing "th" with "z" and "w" with "v".

During ze fifz yer, ze unesesary "o" kan be dropd from vords kontaining "ou" and after ziz fifz yer, ve vil hav a reli sensibl riten styl. Zer vil be no mor trubl or difikultis and evrivun vil find it ezi tu understand ech oza. Ze drem of a united urop vil finali kum tru.

Und efter ze fifz yer, ve vil al be speking German like zey vunted in ze forst plas.

Hàbits de lectura dels joves

2010-02-21T09:00:00.001+01:00

www.3cat.24.cat 18.2.2010

Segons un estudi sobre els hàbits de lectura dels infants i joves de Catalunya fet aquest mes de febrer i comparat amb un estudi del 2004, els estudiants d'ESO llegeixen un 10% menys que fa sis anys i evidencia que els lectors per plaer es redueixen a mesura que incrementa l'edat, que ho fan més per obligació. Les novel·les d'aventures són el genere preferit tant de nois com de noies ...
Llegeix la noticia sencera aquí al 3cat24

Una poema - Yeats en català

2010-02-19T09:07:00.000+01:00

A l’any 2005, la traductora irlandesa-catalana Patrícia Manresa Ní Ríordáin i el poeta ebrenc Albert Roig van traduir l’obra de poesia L’espasa i la torre d’en W.B.Yeats de l’anglès al català. El llibre va ser publicat per Edicions 62. Clik aquí.
Aquí tenim un dels poemes.

DEATH
Nor dread nor hope attend
A dying animal;
A man awaits his end
Dreading and hoping all;
Many times he died,
Many times rose again.
A great man in his pride
Confronting murderous men
Casts derision upon
Supersession of breath;
He knows death to the bone –
Man has created death.

MORT
Ni la por ni cap esperança
No vetllen l’animal que mor;
L’home espera la seua fi
Esglaiant-se, esperant-ho tot;
I moltes vegades ha mort,
I moltes ha tornat a alçar-se.
Davant dels assassins
L’orgull de l’home ferm
Respon a l’últim
Alè amb l’escarni; la mort
La coneix per dins – l’ha creat
L’home la mort.

Literatura catalana a la revista WLT

2010-02-18T09:02:00.000+01:00

La universitat d’Oklahoma publica la revista literària, World Literature Today, des de l’any 1927. El número del setembre/octubre de 2009 tenia una secció especial sobre la literatura catalana.

Per a més informació, pitgeu aquí.

Pancake Tuesday

2010-02-16T09:49:00.002+01:00

Today we celebrate Shrove Tuesday in England. This is the last day before Lent starts. Shrove is the past tense of a rather old-fashioned English verb, to shrive, meaning to absolve your sins through prayer. People used to make and give out prayer cakes. Nowadays, most people celebrate this day by eating pancakes – as many as possible – whether or not they respect Lent. For this reason, today is more commonly called Pancake Tuesday.

Pancakes are thin, flat cakes made of flour, eggs, and milk, fried in butter. They can be served with lemon juice and sugar, jam, chocolate spread, ham, cheese, maple syrup – the list is endless. Hope you enjoy them and have a great day!

Miratges vistos des del Circ Raluy

2010-02-15T08:06:00.002+01:00

Al desembre de l’any passat (2009) es va publicar El Secret dels Miratges, un petit llibre científic en el qual l’autor exposa una nova teoria sobre els orígens o les causes dels miratges. Està editat en català, castellà, i anglès – amb traducció feta per nosaltres! Veure els nostres noms en un llibre sempre és una petita alegria.

A banda de la nostra implicació en el llibre, i la teoria en si, també trobem interessant el fet de que aquesta obra sigui d’un autor local amb una professió poc habitual – ens referim al pallasso Lluis Raluy, del Circ Raluy! A més a més de la feina en si, poder conèixer a Lluis i xerrar amb ell dins de la seva caravana va ser una experiència única.

El llibre està editat per l’editorial Cinctorres, on es pot trobar més informació. A continuació us adjuntem el text de la contraportada en català:

El Pallasso Matemàtic. Lluís Raluy Tomás surt tots els dies a la pista del Circ Raluy, vestit de pallasso, per fer feliços a nens i grans. És un home de sensibilitat profunda, manifestada en diversos camps, com ara la música o la pintura. I, al mateix temps, més enllà del seu aspecte despreocupat quan no es troba a la pista, el nostre pallasso té una ment privilegiada per a l’especulació matemàtica, i una capacitat didàctica que no és freqüent en els que es dediquen a aquestes tasques.
Aquest llibre és una prova fefaent del que estem dient. L’editorial Cinctorres Club ja va publicar la traducció anglesa d’una obra fonamental del nostre autor: Ingeniosa teoría del Espacio y del Tiempo. Actualment estem treballant en la segona edició de l’obra, Ámbito de los números primos, su estructura y distribución, conjetura de Goldbach, que també ha estat traduïda a l’anglès.

Foto de Lluís cedida per Jorge Lizana – click aquí per altres fotos seves.

Translating, mathematics, and clowns.

2010-02-15T07:09:00.000+01:00

The Secret of Mirages, published in December 2009, explains and questions the traditional scientific theories of the creation of mirages and proposes a plausible new theory.
This book means a lot to us for different reasons. We were fortunate enough to be asked to do the English translation and, through our work, got to know the author, Lluís Raluy quite well. Although Lluís has published several books relating to physics and mathematics, his “day job” is not the first one to come to mind. He is in fact a clown (and part-owner) of the traditional Catalan circus, Circ Raluy. The Raluy family has been involved in circuses for over 70 years, running their own one – with its home-base a mere 10km from us here in the south of Catalonia - since the 1970s. Translating the book, working with Lluís, ringside circus tickets and meeting him in his 1930s circus caravan was an unforgettable experience.

The Secret of Mirages has been published in English, Catalan, and Spanish, and is available from the Cinctorres Club publishing house.

The text from the book’s back cover:
Day in day out, Lluís Raluy Tomas, the clown, steps out into the circus ring bringing joy to young and old alike. Lluís’s deep sensitivity can be seen in his painting and music. At the same time, behind the seemingly careless appearance he offers us off-stage, we can find a privileged mind with an ability for mathematical thinking and didactic explanations rarely found among others in this field.
This book is proof of this. Cinctorres has already published an earlier fundamental work of the author in English: An ingenious theory of Space and Time. At present a second edition of another book, also translated into English, is being prepared: The scope of prime numbers - Their structure and distribution - The Goldbach conjecture.

British English and north-American English (1)

2010-02-14T09:06:00.000+01:00

English is spoken as a first language in many countries of the world. There are often differences in pronunciation, grammar, spelling and vocabulary. Today we shall explain a few examples of how words change between north-American English (USA) and the English spoken in the United Kingdom (UK). However, we must remember that thanks to global mobility, Hollywood and the Beatles, these differences are not set in stone and it is common to hear American words spoken in England, and visa versa.

UK – angry; USA – mad
UK – mad; USA – crazy
UK – biscuit; USA – cookie
UK – trousers; USA – pants
UK – holiday; USA – vacation
UK – tap; USA – faucet
UK – chemist’s; USA – drugstore
UK – rubbish; USA – garbage
UK – lift; USA - elevator

English o Català?

2010-02-12T07:52:00.000+01:00

Hi ha paraules que sovint emprem en la nostra llengua però que a tots ens sonen a paraules angleses. Resulta que no sempre ho són, o almenys no tenen el mateix significat en anglès que el que se’ls dóna en català.
Per exemple, en català tothom ha sentit parlar d’un càmping, un lloc on podem acampar. En anglès la forma “a camping” no existeix ja que no és cap substantiu sinó una acció (camping = acampant/acampar). Per referir-nos a un lloc hem de dir “ a camp-site” i en català podríem dir “zona d’acampada”.

Fer footing s’empra com a sinònim d’anar a córrer. En anglès córrer es pot dir "running" (amb un caire més professional), o "jogging" (com a exercici sa), però mai footing. L’únic sentit que té la paraula "footing" en anglès és la de les relacions o fonaments d’alguna relació. "To be on a good footing” amb algú, vol dir tenir bones relacions amb aquella persona.

D’on vénen aquestes paraules aparentment angleses, doncs? Jo diria que és una petita moda per agafar sons anglesos però sense entrar en l’ús correcte de la llengua. Dos exemples més de “màrketing” (això sí que és anglès) que utilitzen paraules que sonen angleses (però que no ho són), són el sistema de llogar bicicletes que han instal·lat a Barcelona, i que han anomenat “bicing”, o l’empresa de vols de baix cost que es diu Vueling.

Amics i amigues

2010-02-11T07:40:00.000+01:00

Benvinguts i benvingudes, amics i amigues. Ara els professors i les professores els lliuraran els exàmens.
Sona bé? Sona natural? Sona correcte? Fa temps que hi ha confusió en certs cercles sobre la necessitat o no d’usar les dos formes de certes paraules per a dirigir-nos a tothom sense excloure ni ofendre a ningú.

Aquí es pot trobar la declaració del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
I aquí una explicació més llarga i aclaridora sobre el tema de paraules marcades i no marcades del lingüista Gabriel Bibiloni.

False Friends (2)

2010-02-09T10:18:00.000+01:00

Tornem a parlar dels false friends.
Sovint aprofitem les similituds entre llengües per a aprendre i comunicar-nos més ràpidament. Per exemple, futbol/football té el mateix significat en català que en anglès. Però hi ha unes altres paraules que no ens ajuden, més aviat al contrari, ens despisten; no són amics de l’estudiant, sinó amics falsos – false friends. Avui en posem quatre exemples.

La paraula PETROL no vol dir “petroli”, sinó gasolina. Per parlar de petroli, hem de dir OIL, o CRUDE OIL.

NOTICE – és un cartell i no pas una “notícia” (NEWS, o AN ITEM OF NEWS) .

LARGE – vol dir gran. Per a dir “llarg” hauríem de dir LONG.

EXCITING – en català s’hauria de dir “emocionant”. Per parlar d’alguna cosa “excitant”, en el sentit provocatiu, en anglès diríem SEXY.

Paraules del traductor i poeta, D. Sam Abrams (3)

2010-02-07T23:44:00.003+01:00

Tercer fragment de l’entrevista amb D. Sam Abrams publicada al Barcelona INK.

Third extract from the fascinating interview with D Sam Abrams, professor at the Open University of Catalonia, literary critic, poet and translator. The full interview was published in issue no.2 of Barcelona INK.

Question: You have translated many Catalan poets – do you have a favourite?

Abrams: I have favourites. Of current poets, Màrius Sampere and Bartomeu Fiol and Joan Margarit.
As for the classics, for me, one is Ausias March. I think he was the greatest Catalan poet of the period, the greatest Spanish poet of the period, the greatest European poet of the period – ergo, the greatest poet of the world at that time (16th/17th century) for both his command of the language and his command of the form. He was a man with a foot in both the middle ages and the beginning of the Renaissance and this gave him a dramatic tragic view of life. There’s a point when he names himself in a poem and that for a poet was unheard of in those days.

Question: But he’s relatively unheard of ...

Abrams: Because nobody has ever translated him.

Question: And he remains untranslated?

Abrams: He’s been translated but only in the small press. I proposed to the Catalan government that they set up a team of experts: two university professors and two poets and that the draft a literal crib of his work so that somebody, a big name in English poetry (the man I had in mind was Seamus Heaney before he won the Nobel prize), could translate the crib into actual English poetry and all of a sudden March would make a big splash.
I was listened to. But I think that they felt that it was out of their reach – but it has been done before. There was an unknown Polish Renaissance poet. They made a crib and Heaney translated it and now he’s famous all over the world (Jan Kochanowski) and I can guarantee that March is ten times better than him!

Hi havia un home que llegia diccionaris ...

2010-02-05T09:26:00.003+01:00

Hi havia un home que llegia diccionaris … bé, Aamon Shea va llegir els vint volums del Oxford Dictionary of the English Language. Li va costar un any llegir les 21.730 pàgines. Aquí teniu la notícia a la pàgina web de la BBC.

Paraules del traductor i poeta, D. Sam Abrams (2)

2010-02-03T10:05:00.001+01:00

L’americà D. Sam Abrams és professor de literatura a la UOC, poeta, crític literari, i traductor. Ha traduït 20 llibres de poesia catalana moderna a l’anglès. Adjuntem un segon fragment de l’entrevista publicada al Barcelona INK.

A second extract from the fascinating interview with D Sam Abrams, professor at the Open University of Catalonia, literary critic, poet and translator. The full interview was published in issue no.2 of Barcelona INK.

Question: So, just how Catalan are you?

Abrams: I’m as integrated as you get but I don’t believe in total integration. I believe sooner or later you always come up against a wall. Two examples of this: One, politically speaking, an American is born in a democratic tradition and it’s very difficult for an American involved in Catalan politics to understand the “if you don’t like it why don’t you stand up and walk away” attitude. This “yes, maybe ... we want to be independent but we are afraid to use the word ...” As an American I find that very hard to understand. As my grandmother used to say, “either shit or get off the pot.”

The other is this. I was the Secretary of the PEN Club here for two years and one of the problems I kept coming up against was imagination and creativity. An American is born to think about ways of doing things. It’s hard for Catalans to conceive new ideas. For example, when it was the 100th anniversary of the poet Joan Oliver Pere IV, I had the idea of printing posters with his poems and to go up and down the Rambla and stick them up, and have the members putting up posters as well as the poet’s only daughter putting up the first one. The immediate reaction was a very lethal Catalan question, “Vols dir?” That means, “we’ve never done this, do you really think it’s going to work?”

Question: You are in favour of independence.

Abrams: Oh, absolutely, and I think the last two years in local politics has proved this right.

Question: Has your learning the language had an effect on your political opinions?

Abrams: Before I even came here I was under the impression that Spain was one great nation. I was told before I came here that Catalan was a dialect and the language is Spanish. But it became clear when I arrived that all of this was completely erroneous and that was before I even spoke the language.

Passives (2)

2010-02-01T10:56:00.001+01:00

As we said in the previous post, passive structures are very common and very useful in English. We can give the object more importance than the subject, or simply leave the subject out of the sentence as in the following example:
That letter should have been sent last week (by ...).

Today we would like to go over some more advanced/complicated examples.
1. In English we can move either the direct object or the indirect object to the front of a passive sentence. So the active statement, “They offered him the promotion” can be written in two ways:
The promotion was offered to him.
He was offered a promotion.

2. We can also have a passive construction “hidden” inside a sentence. Think of this statement: he likes it when people ask him for autographs.
The second part of the sentence has a subject (people) and object (him) and, so, we can make a passive here, after “he likes ...”, remembering that the most suitable form after the verb “like” is the gerund. We can imagine the following statement as an intermediate, but incorrect, step – he likes it when he being asked for autographs.
However, “being asked” functions now as the object of the verb “like", thus leaving us with the correct final version:
He likes being asked for autographs.

3. In Catalan people express general beliefs or opinions with sentences like “es creu que ell és el lladre”, or “se suposa que Lee Harvey Oswald va matar JFK”. In English to avoid explaining who believes this (people, obviously) we have to use passive sentences. We bring the “he” or “Lee Harvey Oswald” to the front of the sentence while the “people” who believe this move behind the verb, but can be, and are, left out of the final sentence. Let’s see. Originally we could say:
People think that he is the thief.
People suppose that Oswald killed JFK.

These become:
He is thought (by the people) to be the thief.
Oswald is supposed to have killed JFK.

Another alternative is to say:
It is thought that he is the thief.
It is supposed that Oswald killed JFK.

Passives (1)

2010-01-30T09:05:00.002+01:00

Els estudiants d’anglès sovint es deuen preguntar per què es dona tanta importància a la veu passiva en l’aprenentatge de la llengua. Intentarem explicar-ne els motius, i donar-vos un petit esquema de com es construeixen les frases.

La norma bàsica per fer una passiva en anglès és la d’ajuntar el verb To Be, en el temps apropiat, amb el participi de passat del verb principal. Per exemple,

The book was written in 1982. (literalment, el llibre va ser escrit a l’any 1982)
My car has been repaired by the mechanic. (el meu cotxe ha estat reparat pel mecànic).
The letters will be delivered tomorrow by the postman. (les cartes seran repartides demà pel carter)

En utilitzar la passiva en comptes de l’activa en el segon exemple hem de posar el cotxe encapçalant la frase i així donem més importància al cotxe que no pas al mecànic. Fins i tot es pot eliminar el mecànic de la frase (cosa òbvia ja que sabem que són els mecànics qui reparen cotxes i no cal esmentar-los).

Hi ha tres situacions habituals en què no cal nombrar la persona que fa l’acció, i per tant, tendim a usar la passiva:

1. Si no sabem qui fa l’acció (algú m’ha ratllat el cotxe). 2. Sabem qui la fa però no li donem gaire importància (si pensem més en la novel·la que l’autor, per exemple). 3. Sabem qui la fa però és tan evident que no cal dir-ho (els lladres roben coses).

1. Somebody scratched my car.

Passiva: My car was scratched (by somebody).

2. Shakespeare wrote Hamlet 400 years ago.

Passiva: Hamlet was written 400 years ago (by ...).

3. A thief has stolen my camera.

Passiva: My camera has been stolen.

En català, és possible expressar aquestes idees sense arribar a usar la passiva ja que es poden usar formes impersonals del verb com ara: “m’han arreglat el cotxe”, “es repartiran les cartes”, o “el llibre es va escriure ...”.

Un altre dia, explicarem coses no tan bàsiques sobre el tema de les passives.

J D Salinger has died

2010-01-28T21:43:00.003+01:00

News article from the BBC web page.

American novelist JD Salinger, author of classic 20th Century book The Catcher in the Rye, has died aged 91.
The reclusive writer died of natural causes at his home in the state of New Hampshire, his son said.
The Catcher In The Rye, first published in 1951, is a tale of teenage angst. It has become one of the most influential American novels of the modern era. Soon after its publication, Salinger shunned the fame it brought and became a recluse for the rest of his life.

The son of a Jewish businessman and Scots-Irish mother, Jerome David Salinger was born in New York and grew up in Manhattan. He enjoyed early success in the 1940s with the publication of numerous short stories in magazines, among them the New Yorker. But he is best known for The Catcher in the Rye, which quickly became a bible of teenage dissent in America and a staple of high school and freshman college English courses.

Almost immediately after Catcher was published, Salinger became disillusioned with the publishing industry. In 1953, he bought a house at Cornish, New Hampshire, and retreated into seclusion, giving a rare and final interview in 1980 ...

For the full article click here.

Linguamón - Casa de les Llengües

2010-01-25T16:29:00.003+01:00

El 30 de gener Linguamón inaugurarà el Centre de Visitants de la seva nova seu a l'antiga fàbrica de Can Ricart a Barcelona.
Per explicar qui són i què fan, qui millor que ells mateixos ...

Del web http://www.linguamon.cat/

Linguamón – Casa de les Llengües és un organisme governamental creat el 2005 i integrat per la Generalitat de Catalunya i l’ Ajuntament de Barcelona. La nostra missió és acostar el món de les llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística, i difondre les grans possibilitats que les llengües i les seves comunitats ofereixen.

D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, duem a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de forma que els models de gestió del multilingüisme proposats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivitat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament social i laboral de la ciutadania.

Linguamón - Casa de les Llengües vol contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme de les societats i les noves tecnologies.

Paraules del traductor i poeta, D. Sam Abrams (1)

2010-01-21T00:27:00.004+01:00

L’americà D. Sam Abrams és professor de literatura a la UOC, poeta, crític literari, i traductor. Ha traduït 20 llibres de poesia catalana moderna a l’anglès. Adjuntem un petit fragment d’una entrevista publicada al Barcelona INK, revista publicada aquí a Catalunya amb històries curtes, poesies, i pensaments, tots relacionat amb Barcelona.

We include an extract from a fascinating interview with D. Sam Abrams, professor at the Open University of Catalonia, literary critic, poet and translator. The full interview was published in issue no.2 of Barcelona INK, a relatively new magazine featuring English writing on, about, or from Barcelona.

Question: Just how difficult is it to translate poetry?

Abrams: Translating poetry is a wonderful experience. There’s no experience that compares to it in terms of using your reading skills. It’s when you translate that you realize just how little attention we actually pay to those little black marks on the page. All of a sudden you are in the driving seat and you have to say whatever it is the person you are translating is trying to say. You are responsible for that. You have to understand every inch of what he says. So first of all, it’s a very intense reading experience.

Second, it’s a very intense cultural and linguistic experience. Because you have to understand what that person is saying and you have to know the language very very well. I really don’t believe this distance between people saying “well, I really didn’t know that much English when I translated Walt Whitman into Hebrew ... .” If your personality as a translator is that important, then, yes, but if you are actually trying to translate, transfer a poet from one language to another, you need to be standing behind the poet to grasp the poet.

In that place it’s intense working within your own language. You learn a lot about your craft as a poet.

2010

2010-01-08T23:17:00.001+01:00

Happy New Year! The big question is, though, how should we read 2010 in English? From the eleventh to the twentieth centuries we read years in twos – that is, 1982 is read as “nineteen eighty-two” rather than like the number “one thousand nine hundred and eighty-two”. It was generally assumed, though, that after the year 2000, the years would be read as numbers and, hence, 2010 would be “two thousand and ten”. However, many people read it as “twenty ten”. So which is right?

The truth is both are correct at present as no one actually makes these decisions in English. Popular and official usage will tend to use one more than the other until that becomes the accepted norm. “Two thousand and ten” sounds more correct and traditional, but “twenty ten” sounds more direct and modern, and seems to be winning the day judging by its use on the BBC and other media.

Una dècada que s’acaba - The Noughties.

2009-12-30T08:50:00.000+01:00

A cada dècada, tant en català com en anglès, normalment li hem posat un nom genèric. Per exemple, del 1920 fins al 1929 és conegut com a “the twenties” en anglès, i “els anys vint” en català. Del 1930 fins al 1939, l’anomenen “the thirties” o “els anys trenta” respectivament. Bé, aquest sistema funcionava fins que vam arribar a la dècada actual, des del 2000 al 2009. En català s’ha de referir a la “dècada dels 2000”, però en anglès tenim una paraula més “original”!

En anglès, al tombant de segle, no hi havia una paraula consensuada per definir la dècada que acabàvem d’inaugurar. No hi ha acadèmia de la llengua anglesa, així que les paraules s’accepten o no en base de l’ús i el prestigi que tenen. Cap allà a l’any 2000 hi havia propostes com ara “the aughts”, expressió usada per descriure la dècada 1900-1909, o “the double ohs”, però no van tenir sort, i cap a la meitat de la dècada la gent va començar a utilitzar cada cop més el terme “the Noughties” fins que institucions com la BBC o la Oxford University Publications també van començar a acceptar-la i usar-la. Al final s’ha acceptat aquesta paraula “the Noughties” – l’origen de la qual ve de la paraula “nought”, que significa zero.

Do They Know It's Christmas - song lyrics

2009-12-25T09:28:00.000+01:00

The lyrics to a classic Christmas pop song, Do They Know It's Christmas - written by Bob Geldof and Midge Ure and recorded by various pop artists in 1984 under the name of Band Aid as a charity single to raise money for famine-stricken Ethiopia.

It's Christmas time
There's no need to be afraid
At Christmas time, we let in light and we banish shade
And in our world of plenty we can spread a smile of joy
Throw your arms around the world at Christmas time

But say a prayer, pray for the other ones
At Christmas time, it's hard, but when you're having fun
There's a world outside your window
And it's a world of dread and fear
Where the only water flowing is the bitter sting of tears
And the Christmas bells that ring there are the clanging chimes of doom
Well, tonight thank God it's them instead of you

And there won't be snow in Africa this Christmas time
The greatest gift they'll get this year is life
Where nothing ever grows, no rain nor rivers flow
Do they know it's Christmas time at all?

(Here's to you) raise a glass for everyone
(Here's to them) underneath that burning sun
Do they know it's Christmas time at all?
Feed the world
Feed the world, Feed the world
Let them know it's Christmas time again.

Silver River - traducció del conte Paper de Plata, de Jesús Tibau

2009-12-22T01:38:00.002+01:00

Coses de la gent obsessionada amb les paraules. Fa un temps vam traduir a l’anglès, pel nostre gust personal i per regalar-li a l’autor i amic Jesús Tibau, el divertit conte Paper de Plata, inclòs en la seva col·lecció de relats curts El Vertigen del Trapezista. Per l’època de l’any en que estem, pot ser interessant …

SILVER RIVER

They’re not biting today. It doesn’t matter; fishermen can be as patient as it takes. Despite the bluff and bluster of some, most of them afford less importance to the size and amount of fish caught than to the pleasant time they spend sitting peacefully here, in the company of their thoughts and getting to know themselves a little better than they did yesterday. People say that you have to know something or somebody really well before you can love them; if these fishermen invested just half the time in thinking about themselves as they do day-dreaming, they would truly come to love themselves. In this I have no doubt, being a firm believer in mankind’s common sense, usually.

But today they are not biting. It’s a shame as the water is crystal-clear, inviting you to jump in. “Better not: it’s December and, although it’s fine today, you’d only end up with a cold you won’t shake off all winter. When you can’t stop sneezing, you’ll remember the fool you were that day.” A girl is crossing the bridge, a pretty girl, with her sleeves rolled up, carrying a basket of washing on her head. She distracts him from his fishing. For a fleeting moment he thinks, maybe, she just might turn and offer him a smile, but it’s not to be: perhaps she’s looking the other way on purpose, causing more excitement as she passes by.

No, no luck today, they are just not biting at all. This morning, when fate allotted him this place, he’d actually thought, “Mmm, looks like a good spot.” He can’t complain really, though; a tree offers him shade and, if he wasn’t so busy staring at the river, he’d be able to see mountains in the distance, lightly-dusted with snow, like a covering of flour. But they’re not biting today; and that’s the most important feature for a fisherman to classify a landscape as beautiful.

They’re not biting. Many would have given up hours ago, not seeing this eternal calm as an opportunity for rest, but rather observing it with a certain nervousness. That is true - this peace and quiet could be a source of anxiety for sad souls but this particular fisherman isn’t the least bit worried as he stares at the line hanging down from his rod, so fine and invisible that, for a moment, it seems like it is no longer there. The wind isn’t blowing either and the sails of an old windmill, unruffled beside the path, do not move at all.

The fish are not biting. But the fisherman is not flustered; he knows you can get all kinds of days, moody and whimsy ones, and that you should not get cross because, after this day, there will be another one, and then another and ... just like that flock of sheep over there, following the shepherd. That is, of course, if you can call that a flock – four sheep and a dog with no bark. The shepherd is carrying a lamb around his neck with its legs roped up. He doesn’t seem to be in much of a rush either. Shepherds, like fishermen, understand how to appreciate the constant passing of time. Beyond him, four or five more, sitting around a fire. They must be preparing lunch ... or supper, as we have lost all notion of time by now.

They are not biting, and they won’t bite. At the end of the path, just by the bridge, an auspicious group. Three camels, serious, concentrating on the task at hand, carrying three kings from the Orient. We know they are from the Orient by the robes they wear, the path they take, and because it’s what we would expect to see at this time of year. The first one, with a white beard, his outstretched arm points at the sky. Now the fisherman looks that way too, and sees a star crossing the sky, its long tail painted with glitter. It’s dark, a strange darkness, and the hours that have passed by have done so leaving nothing behind as they go. The girl with the basket still has not reached the other side of the bridge, nor have the shepherd and his sheep, nor the windmill sails. Nothing moves, nothing at all, only from time to time when a child’s hand picks up the three kings, one by one, and moves them slowly towards a cave with an angel above it; the child is impatiently looking forward to the kings arriving for once and for all.

The fish don’t bite because the river is no more than a thin slightly-wrinkled layer of aluminium foil. “Better than nothing”, thinks the fisherman to himself, because the nativity scene is a pretend one and, like Christmas itself, once the holidays are over, the figures will be wrapped in tissue paper and put away once more.

Translated by Brian Cutts / Silvia Panisello, 2008.

Va de prínceps

2009-12-07T08:12:00.000+01:00

Sempre trobo interessant pensar en les diferències entre l’anglès i el català. A la cultura anglosaxona tots tenim al cap la figura del Prince Charming (el príncep encantador), gràcies a Walt Disney. En català però, parlem del Príncep Blau. Tots dos han aconseguit “sortir” dels contes per a representar la idealització de l’home perfecte en la vida real.

Sembla ser que el nom encantador del Prince Charming té els seus orígens en uns contes francesos del segle XIX de Madame D’Auloy que parlaven del Roi Charmant. A l’any 1889 Andrew Lang va traduir els contes a l’anglès i va sorgir així el King Charming. Tot seguit, a l’any 1890, tenim la primera referència al Prince Charming, al llibre The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde.

D’altra banda, el nom de Princep Blau en català (i Príncipe Azul en castellà) es va començar a utilitzar al segle XIX també, a partir d’una llegenda romanesa, El Princep Blau de la Llàgrima. És possible que el color blau vingui de la famosa història de que les famílies reials sempre tenen la sang blava.

Fahrenheit 451 - an extract

2009-12-06T01:03:00.002+01:00

As everyone - parents, teachers and politicians - are once again talking about education, or rather schools, today we include a short extract from Ray Bradbury’s nightmarish vision of the future, Fahrenheit 451.

"I plunk the children in school nine days out of ten. I put up with them when they come home three days a month; it's not bad at all. You heave them into the 'parlour' and turn the switch. It's like washing clothes; stuff laundry in and slam the lid." Mrs. Bowles tittered. "They'd just as soon kick as kiss me. Thank God, I can kick back!”.

Ya que todo el mundo - padres, profesores y políticos - vuelven a hablar de la educación, o más bien dicho, de las escuelas, hoy adjuntamos dos líneas del libro Fahrenheit 451 donde Ray Bradbury nos pinta un futuro de pesadilla.

Tengo a los niños en la escuela nueve días de cada diez. Los aguanto cuando vienen a casa tres días al mes. No es completamente insoportable. Los pongo en el salón y conecto el televisor. Es como lavar ropa; meto la colada en la máquina y cierro la tapadera. – Mrs Bowles rió entre dientes-. Son capaces de besarme como de pegarme una patada. ¡Gracias a Dios, yo también sé pegarlas!

Les paraules de les noves tecnologies (1)

2009-11-18T09:57:00.004+01:00

Hi ha moltes paraules que utilitzem en el món de la informàtica o de les noves tecnologies que vénen de l’anglès i les seves arrels o significats poden ser curiosos. Si ens parem a pensar un moment, fins i tot, ens podem adonar que sabem més anglès del que ens pensem. Algunes són molt fàcils, d’altres no són tan evidents. Avui repassarem alguns exemples.

Internet és una barreja de inter + net. El prefix inter (del llatí) vol dir “entre”, i net significa “xarxa”. La paraula net, fora del món de les tecnologies, s’utilitza, per exemple, per parlar de la xarxa del tennis, o de la de pescar. (d’aquí xarxa inter(connectada)).

Canviem només el prefix inter per intra i ja tenim intranet, una xarxa de comunicació interna.

Les sigles www representen el World Wide Web.
World wide, vol dir que alguna cosa està estesa per tot el món. Web vol dir, també, xarxa o malla. S’usaria per a parlar de una teranyina, per exemple (per tant, www significa la xarxa d’abast mundial).

Website = web (xarxa) + site (lloc) i ja tenim un lloc a la xarxa.

Email és una abreviació de electronic mail (correu electrònic).

Google és un homòfon sorgit de la paraula googol. Un googol és un número molt gran, un u amb cent zeros darrera. Intenta constatar que al Google podem trobar (gairebé) una infinitat de coses.

Facebook = face (cara) + book (llibre), per tant, llibre de cares. És el terme que usaríem per parlar dels típics llibres a les pel·lícules americanes on surten les fotos dels alumnes.

YouTube = You (tu, vosaltres) + Tube (referent al tubs de raigs catòdics, s’ha usat com a col·loquialisme per referir-se a la televisió – per tant, You Tube = la tele que fas tu).

Encara que la paraula acceptada en català pel Termcat és bloc, en castellà s’ha mantingut la paraula blog igual que en l’anglès. Blog és una contracció de weblog, o sigui web (xarxa) + log. En anglès, un log, en aquest context, és el quadern de bitàcola on el capità d’un vaixell apunta dia rere dia els successos. També és famós en la cultura popular gràcies al programa Star Trek que sempre començava amb les paraules del Capità Kirk, “captain’s log, stardate 51243...”.

Twitter, el servei per poder enviar missatges molt curts (tweets) a una xarxa de contactes també té una arrel interessant. El verb, to twitter, és el que fan els ocells: refilar; o les persones que parlen amb nervis sense dir gairebé res: garlar.
Tweet, és quasi bé el mateix que twitter, encara que es tendeix a utilitzar-la per descriure els sons aïllats dels ocells en comptes d’un so continuat: piular.
El que potser no tenien tan clar els americans que van triar aquest nom pel servei que havien inventat, és que twitter s’assembla molt a la paraula twit, la qual en anglès britànic vol dir “curt de gambals”. Això ha portat a multitud d’acudits o comentaris sarcàstics (els quals no compartim) sobre la utilitat del sistema twitter o del tipus de persona que el fa servir !

Catalans optimistes?

2009-11-11T00:20:00.001+01:00

Encara que en anglès és tan correcte dir Just a moment (espera’t un moment), com Just a minute (espera’t un minut), trobo que la segona opció és molt més usual.

A Catalunya sembla que és més normal dir Espera’t un moment.

Potser els catalans són més ràpids que els anglesos, més optimistes, o menys realistes?

Although we can say both Just a moment or Just a minute in English, the latter seems to be more commonly used.

However, in Catalan we usually say Espera’t un moment (wait a moment).

Are the English slower, more pessimistic or, simply, more realistic?

Countable and uncountable nouns (3)

2009-11-09T23:28:00.001+01:00

And finally, a few examples of some common mistakes regarding the question of countable/uncountable, or singular/plural, nouns. On the left (in italics), the incorrect sentence; on the right, the correct version.

The news were interesting today. The news was interesting today.

I saw a news about the war. I saw a news item (or, some news) about the war.

The people is happy. The people are happy.

There wasn’t any book. There weren’t any books.

How much apples did you buy? How many apples did you buy?

There was little children at the party. There were few children at the party.

My doctor gave me an advice. My doctor gave me some advice (or, a piece of advice).

He ate too much crisps. He ate too many crisps.

I have too many homeworks. I have too much homework.