dijous, 29 d’octubre de 2009

A poem - Bear

Coming up to Halloween, what about a slightly scary poem?

Bear
There was a boy
Who almost saw
A bear beside
His bed.

O bear, what are
You looking for?
He almost went
And said;

And are you looking
For a boy
That’s fat, and nicely
Fed?

But then he shut
His eyes, and thought
Of other things
Instead.

Jean Kenward

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Wuthering Heights - an extract

A short extract from one of our favourite books in English. Though perhaps not the easiest novel for learners, it is a fine example of how the English language was used 150 years ago. The opening lines of Wuthering Heights (Cims Borrascosos) by Emily Brontë ...

I have just returned from a visit to my landlord -- the solitary neighbour that I shall be troubled with. This is certainly a beautiful country! In all England, I do not believe that I could have fixed on a situation so completely removed from the stir of society. A perfect misanthropist's heaven: and Mr. Heathcliff and I are such a suitable pair to divide the desolation between us. A capital fellow! He little imagined how my heart warmed towards him when I beheld his black eyes withdraw so suspiciously under their brows, as I rode up, and when his fingers sheltered themselves, with a jealous resolution, still further in his waistcoat, as I announced my name.

'Mr. Heathcliff?' I said.

A nod was the answer.

'Mr. Lockwood, your new tenant, sir. I do myself the honour of calling as soon as possible after my arrival, to express the hope that I have not inconvenienced you by my perseverance in soliciting the occupation of Thrushcross Grange: I heard yesterday you had had some thoughts ----'

'Thrushcross Grange is my own, sir,' he interrupted, wincing. 'I should not allow any one to inconvenience me, if I could hinder it -- walk in!'

The 'walk in' was uttered with closed teeth, and expressed the sentiment, 'Go to the Deuce:' even the gate over which he leant manifested no sympathising movement to the words; and I think that circumstance determined me to accept the invitation: I felt interested in a man who seemed more exaggeratedly reserved than myself.

divendres, 16 d’octubre de 2009

More ways to compare



L’objectiu del bloc no és el de donar un curs d’anglès sencer i ordenat però sí que anirem penjant petites lliçons o, més ben dit, pistes i ajuts per a estudiants de diferents nivells. Avui continuem amb més idees sobre comparatius per als de nivell intermediate.

Following on from our previous advice about comparing for intermediate level students, we shall explain two more structures we can use in English.

One mountain may be higher than another one - a simple comparison - but imagine the first is 1000m high and the second one 3000m. We can say that the second mountain is three times as high as the first one (en català, x vegades més ...), using the formula,
... XX TIMES + AS + ADJECTIVE/ADVERB/QUANTITY + AS ...

More examples:
My car can go twice as fast as yours. El meu cotxe pot anar al doble de velocitat que el teu.
London is five times as big as Birmingham. Londres és cinc vegades més gran que Birmingham.
They drank three times as much as us. Van beure tres vegades més que nosaltres.
Or even ... His cake wasn’t half as good as ours. El seu pastís no era ni la meitat de bo que el nostre.

Another common expression used in Catalan is when we say that something is cada cop més gran, petit … In English we express this idea by repeating the comparative, usually after the verb become or get.

Examples:
John is getting taller and taller. John està cada cop més alt.
The children are getting more and more difficult to deal with. Cada cop es fa més difícil tractar amb els nens.
Life is just becoming better and better. La vida (em) va cada cop millor.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Llarga vida a la LL

Un dels trets diferencials de la gent de parla catalana és que tenim l’habilitat de fer la L palatal, és a dir la LL, quan toca.

Recordo una classe de castellà surrealista quan, tot estudiant les paraules homòfones, la mestra, que era catalana de Tortosa, ens feia llegir del llibre parelles de paraules tipus “poyo y pollo”, “haya y halla”, “rayado y rallado...”. La pobra dóna va dir que millor deixar estar l’exercici perquè evidentment no eren homònimes, tot i que el llibre sí que les hi considerava. Però, és clar, això era castellà.

Sembla que aquesta unificació de fonemes que fins fa pocs anys era impensable a casa nostra, llevat de casos puntuals, ara comença a ser una realitat entre els més joves. Hi ha una certa deixadesa i despreocupació fins i tot entre els professionals.

El més curiós és que els anuncis televisius adreçats o enregistrats amb veus infantils o juvenils fan la LL ioditzada (i), mentre que els dirigits als adults fan la LL com cal. Una política lingüística amb pocs escrúpols que anteposa els interessos de proximitat i vendes a la correcció i l’educació.

Si aquesta tendència continua, us imagineu què en serà de l’Institut Ramon Llull? I de la Fira de titelles de Lleida? I de la Fira del llibre de Lleida?

Òndia! i del lluç i de la llesca de pa amb allioli i de la coca de llardons...!

Siguem llestos, no llecs, i lluitem en defensa de la LL.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Notícies des del sud

Tres notícies literàries de la nostra zona ens han cridat l’atenció últimament. L’autor Jesús Tibau, que viu i treballa a Tortosa, acaba de guanyar el Premi Blocs de Catalunya en l’apartat de literatura pel seu bloc Tens un racó dalt del món.

Per un altre costat, la Generalitat ha atorgat a Octavi Serret el Premi Nacional de la Cultura. L’Octavi regenta la petita però potent Llibreria Serret a Vall-de-roures, autèntic motor de la cultura i la literatura catalana.

La tercera notícia recent en què ens hem fixat és la iniciativa de Jaume Llambrich de crear Petròpolis, una nova editorial a les Terres de l’Ebre; en paraules de Jaume, una microeditorial cibernètica.

Sembla que la literatura catalana està ben viva i activa aquí al sud!

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Double comparatives

Today’s advice is for intermediate level students of English who have already studied comparatives and their basic uses.
In English we have a grammatical construction which is usually called a double comparative as we compare two concepts in the same sentence. The resulting expressions are very useful for expressing an idea or feeling. They are the equivalent of saying com més ..., més ... in Catalan. We can use adjectives, adverbs, or quantities in these comparisons. We form them with:
THE + COMPARATIVE, THE + COMPARATIVE.

A few examples:
The more I work, the more tired I get. (com més treballo, més em canso)
The more coffee I drink, the less I sleep. (com més café bec, menys dormo)
The higher the mountain, the greater the challenge. (com més alta és la muntanya, més gran és el repte)
The sooner, the better. (com més aviat facis alguna cosa, millor)

And finally, the well-known saying: The more, the merrier. (com més serem, més xalarem)

diumenge, 4 d’octubre de 2009

De Spielberg a Larsson

Una cosa que sempre sorprèn a tothom és veure que els títols de les pel·lícules o dels llibres canvien bastant en passar d’una llengua a una altra. Sovint es canvien per a afegir més informació ja que potser per motius de cultura o història, no s’entendria tan bé el títol original en un altre idioma. També es canvien per qüestió d’estil o d’estètica.

Em venen al cap 3 o 4 exemples ... qui voldria veure una pel·lícula anomenada Mandíbules? Aquest era el títol original (Jaws) de Tauró (o Tiburón com segur que es més coneguda).

Amb un canvi subtil, Finding Nemo (Trobant a Nemo) es va convertir en català a Buscant en Nemo.

La pel·lícula His Girl Friday (la seva noia, divendres) es diu Lluna nova en català – en anglès el títol fa referència a l’amic de Robinson Crusoe, Divendres, i així implica tenir algú a qui obligues a fer feina.

La pel·lícula Miller’s Crossing dels germans Coen (la cruïlla de Miller) aquí es va dir Mort entre les flors.

L’amic blocaire, Emigdi Subirats, ens va explicar un altre cas fa uns dies. A la novel·la, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, en anglès li han posat el títol The Time Of The Doves (l’hora dels coloms).

I per a acabar parlem dels llibres de moda d’enguany, la trilogia de Stieg Larsson. El títol en català, Els homes que no estimaven les dones, és una traducció literal del títol original en suec. En anglès, però, li diuen The Girl With The Dragon Tattoo (la noia amb el tatuatge de drac).
La segona novel·la en anglès és diu The Girl Who Played With Fire (la noia que jugava amb foc) mentre que en català és La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. És la traducció directa del títol original que Larsson volia usar però que els editors van canviar. De fet es va publicar a Suècia com La Noia Que Jugava Amb Foc.

La tercera, en suec, es diu El Palau d’Aire Que Va Explotar (encara que Larsson volia La Reina al Palau d’Aire), tenint en compte que l’expressió palau d’aire en suec és l’equivalent a l’expressió catalana, un castell de cartes, una cosa molt precària. En anglès, és The Girl Who Kicked the Hornets’ Nest (la noia que va donar una puntada de peu al niu de vespes) i aquí, en català, es diu La reina al palau dels corrents d’aire.

El traductor dels llibres, del suec a l’anglès, explica alguns d’aquests canvis al seu bloc. Personalment sense haver llegit els llibres no puc opinar sobre les meves preferències. Veig que en anglès la trilogia té com a constant La Noia ..., però en català els primers dos títols són més atractius per a mi.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Bon Dia tot el dia?

Molt sovint m’he preguntat perquè trobo la cosa més normal del món saludar amb un “bon dia” mentre que a la tarda no acabo de trobar mai la fórmula adequada.

De l’amplament emprada expressió castellana “buenas tardes” tots vam anar passant, per mimetisme televisiu, al “bona tarda” però jo, i suposo que molta gent de parla occidental, no m’hi he sentit mai còmoda amb aquesta fórmula i gairebé sempre acabo dient senzillament “bones”. Aquest “bones” pot quedar una mica massa informal en algunes situacions.

Bé, sembla que en Gabriel Bibiloni, Professor de la Universitat de les Illes Balears, ha trobat una explicació a aquest fenomen i proposa una alternativa prou assenyada. Podeu clicar aquí per a llegir el seu article complet.